diumenge, 29 de desembre de 2013

Sant Silvestre del Bisaura


   Les curses durant aquestes dates tenen un regust especialment popular: ambient relaxat, gent disfressada,... i una xocolata desfeta amb coca a l'arribada que et fa agrair d'estar viu. 
   Hi he anat amb en Josep Costa i amb la companyia sempre agradable de la Rosa, i quan hem arribat al pavelló ja hi havia  en Joan i el seu fill, que s'hi han apuntat en el darrer moment, però s'hi han sentit com a casa perquè hi tenen arrels en aquesta poble, i per tant molts parents i coneguts.
    Pot semblar estrany i sorprenent però no havia trepitjat mai els carrers de Sant Quirze tot i la proximitat amb Manlleu. Hi he descobert un poble tranquil i acollidor, i uns carrerons i placetes molt bonics. El que m'ha proporcionat l'esport: salut i conèixer més bé la meva terra, la seva gent, per tant estimar-los encara més.
   La cursa ha estat una mica més complicada del que em pensava, tot i que només han estat 5km, una pujada amb un nivell molt pronunciat ens ha donat la benvinguda en el primer km i ens ha deixat clar que no seria pas bufar i fer ampolles.Malgrat això, en Martí, el fill d'en Joan, ens ha imposat un ritme molt exigent i hem baixat dels 25'. Una matinal esportiva molt maca que haurem de repetir. Ara a esperar la Sant Silvestre manlleuenca demà passat.









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada