diumenge, 1 de març de 2009

1 de març 2009. Marató de Barcelona


Tinc bon record de la marató de Barcelona. Vaig decidir agafar el tren amb  la sempre agradable companyia d'en David. Dubto de fer Galloway o provar de fer la cursa sense fer cap pausa. Com que passava un bon moment i no havia tingut cap ensurt de possibles lesions com en altres ocasions, penso dintre meu que aniré fent i que si em  trobo amb alguna molèstia,  faré les parades que calguin. El recorregut va ser molt encertat en aquella edició i crec que encara  continuen amb el mateix criteri de passar pels llocs més emblemàtics de la capital de Catalunya. El fet que gairebé la meitat dels participants eren estrangers demostra que el recorregut turístic funciona. Cada vegada més la gent accepta que durant una cursa s'han de tallar els carrers al trànsit de cotxes i que tot plegat és una festa i que cal afegir-s'hi. De tota manera, encara que cada vegada més es va assumint amb més naturalitat, no arriba encara a l'entusiasme que he trobat en altres curses com la Behobia, per exemple. Com totes les maratons que he fet: inoblidable.




Vídeo de l'arribada:




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada