En Costa m'explica que vol anar a Berga. Jo no hi he estat mai. Només de pas. Una de les coses maques de fer atletisme de fons és l'oportunitat que m'ha donat d'estar en llocs que potser mai hauria trepitjat. Per això no dubto gens ni mica d'apuntar-m'hi i li ho dic també al meu nebot. Recordo que vam sortir conjuntament amb els corredors de la mitja i que nosaltres vam fer dues voltes a un recorregut amb una rampa pronunciada que feia dir sí senyor. Una matinal esportiva perfecta i una nova cursa a la butxaca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada