Malgrat que havia fet ja dues vegades la cursa de Cantoni i una a Montesquiu, aquesta va ser la primera que em va fer realment l'efecte que era de muntanya: corriols estrets, baixades pronunciades i tècniques, bosc espès i exuberant que esmorteïa la claror del sol, l'entorn feréstec...
Recordo també que després de la cursa vam aprofitar l'anada a sant Hilari per anar a buscar aigua amb la Rosa i en Josep a una de les múltiples fonts que hi ha al municipi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada