Córrer per córrer 14 de novembre del 2004

Les curses organitzades per en Josep Costa sempre han tingut el gust cada vegada més difícil de trobar de cursa POPULAR per excel.lència i el nom que se li ha donat ho exemplifica abastament: Córrer per córrer. No hi ha obsequi per al guanyador, la inscripció és gratuïta i al final un bon esmorzar per als  corredors i acompanyants. L'atractiu de la cursa no és el regal llaminer que podem trobar en altres curses i que tothom sap quines són, sinó les ganes de fer esport i compartir-les amb altres corredors. Aquesta va ser la tercera cursa en què vaig participar i em sorprèn que després de gairebé 8 anys la recordi perfectament.Potser perquè el dia esplèndid que va fer i que feia dir als participants de fora que no hi havien participat mai, comentaris d'admiració quan arribaven a dalt del Tenis Manlleu perquè es podia gaudir d'una vista extraordinària de les muntanyes del Lluçanès a ponent, del Pirineu al nord i del Cabrerès a l'est...Representava com un premi després d'haver superat el pendent des del Bac de Roda i que preparava la tornada cap a la pista de darrere el pavelló.

També sempre ha estat un bon entrenament per a la mitja de Ripoll que l'havia de fer una setmana després de la cursa manlleuenca.