´Mitja marató de la Garrotxa.

 

   L'ajornament de la cursa de muntanya La cameta coixa a Miravet fins a l'octubre per motius mediambientals em va fer decidir apuntar-me per cinquena vegada a la mitja marató d'Olot. Només arribar he vist a les llistes penjades que en Joan també la feia, i quan ens hem trobat, m'ha comentat que en Moha també estava disposat a fer els 21km, que amb la bonança excessiva que estava fent, feia presagiar que no seria gens plàcida. Saludo l'Eva Serradell, crec que hauré d'entrenar molt si vull aconseguir els seus sempre bons temps que fa quan competeix. Abans de córrer ens fem la foto de rigor:

  M'havia proposat inicialment acabar la cursa en 1h55', però ja a la meitat m'he adonat que més aviat la podria acabar al voltant de les 2h06'. Hauria hagut de patir massa i no paga gens la pena. És curiós, després de tantes curses, encara m'emociono a la sortida i a l'arribada, deu ser que encara estimo practicar aquest esport que tant m'ha ajudat i m'està ajudant a viure.

  Aturo el cronòmetre en poc més de 2h05', després d'uns 21 km per zones bellíssimes de la Garrotxa.

   Ens hem guanyat l'espatlla que ofereix l'organització a tots els atletes que acabin la mitja marató. Cada queixalada que hi farem ens farà recordar totes les gambades que hem hagut de fer per merèixer-nos-la.