Quan vaig veure que feien aquesta cursa va sorgir la possibilitat de tenir el Baix Ebre a la butxaca. En un primer moment em vaig apuntar a la de 5k, però quan em vaig adonar que Sant Jaume d'Enveja forma part del Montsià, vaig demanar si podia fer la cursa de 10k perquè el recorregut queda repartit entre els dos municipis.
Ens vam desplaçar a Deltebre dissabte i després d'un bon dinar de marisc de la zona, a la tarda vam visitar Amposta amb el seu característic pont que en recorda un altre de molt famós situat a Nova York
Visita obligada a les llibreries dels llocs que visitem per tal de trobar algun llibre d'autors lligats a la terra. En vam trobar uns quants a l'espai cultural Guaix: Zoraida Burgos, Baltasar Casanova, Joan Todó, Albert Roig...
Diumenge al matí em vaig presentar al passeig Fluvial una hora abans de la cursa, així tranquil·lament vaig poder recollir el dorsal (em van assignar el número 1, en les més de 200 curses que he fet mai me l'havien donat, devia ser el primer a apuntar-m'hi)
I també a gaudir del meravellós paisatge entorn del riu
Sempre a les envistes del modern i bonic pont que uneix les dues poblacions i que era l'inici i final de la competició.
Després de les curses infantils vam sortir els corredors dels 5k i 10k i tot seguit els qui volien fer el recorregut més curt caminant. Quan vam haver superat els primers cinc kilòmetres, vaig tenir la sensació d'anar pràcticament sol, perquè el nombre de corredors de la distància més llarga no arribava al centenar. 
En una cursa "normal" amb els meus 52'25'' hauria quedat al mig en avall de la classificació, però aquí vaig quedar dels darrers. Quan he arribat a casa i he vist els temps he quedat parat, dels 76 arribats, 62 atletes tenien un temps per sota dels 50', no és estrany que quedés en el 64è lloc! De tota manera, el recorregut és preciós, la meitat pel passeig Fluvial, per tant l'Ebre en va ser un espectador de luxe És de les curses més maques que he fet.
Abans de dinar encara vam tenir temps d'arribar-nos fins al Trabucador. Pel camí vèiem una esplanada immensa, que no te l'acabes.
A can Nicanor de Deltebre ens esperava una magnífica paella d'arròs que completava l'experiència gastronòmica del cap de setmana.
La cirereta va ser l'anada a la terrassa del bar Lo mirador al capvespre. Un espectacle visual inoblidable.
Dilluns, amb tota la tranquil·litat del món vam tornar cap a casa. Ja vaig finalitzant el meu repte de curses, que m'agradaria poder completar durant l'any que ve. Ja me'n queden poques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada