dissabte, 13 de juliol de 2019

Cursa La Cabanera.



Ja tinc una altra comarca a la meva col·lecció particular de curses. En aquesta ocasió hi puc afegir el Pallars Jussà.

 Com en d'altres comarques, trobar-ne una d'asfalt era molt complicat. De tota manera, quan em vaig adonar que la cursa vertical de La Cabanera s'havia transformat en la primera cursa de muntanya, i que oferien la possibilitat de triar dues distàncies, no m'hi vaig pas pensar gaire i em vaig inscriure a la més curta. 13km amb  853 metres de desnivell positiu, que Déu n'hi do!
   Divendres ens instal·lem a Tremp i tot i que no arriba a 7000 habitants disposa de tots els serveis necessaris i propis de qualsevol altre capital de comarca. Ens va criar l'atenció la basílica que porta el nom deliciós i enormement evocador de la Mare de Déu de Valldeflors, amb un orgue impressionant.



I la creu de terme que hi ha al mig del poble traeix la càrrega històrica de Tremp.



Hem descobert una llibreria amb un dipòsit de llibres de vell molt més ben nodrida que algunes de les que hem visitat a Barcelona, i que ens va permetre trobar petits tresors a molt bon preu.
   L'endemà em desplaço fins al punt de sortida una hora abans de l'inici de la cursa. I constato que una trentena de valents corredors faran la de 23km, i que la marxa-cursa de 13km serà una mica més concorreguda, tot i que no arribem a la seixantena de participants.

   De tota manera, el més important és que tornaré a poder gaudir d'un paisatge que forma part del meu imaginari del paradís perdut de la infantesa. Una vall,uns pobles i principalment unes muntanyes que estimo i que alhora em fan encongir el cor, perquè et fan sentir  poca cosa al costat de la seva grandesa i majestuositat. A mesura que em faig enfilant cap a l'ermita de santa Bàrbara em vaig  parant per contemplar i fotografiar embadalit tot el que vaig veient.




La pujada es fa realment dura i agraeixo haver agafat els bastons perquè em donen una ajuda inestimable fins que arribo a l'ermita.

A partir d'aquí s'inicia una baixada vertiginosa que ressegueix la carena dels Obacs fins que arribes al fons de la vall. Abunden els torrents i rierols, i ho aprofito per refrescar-me abans d'encarar els últims km.

   Arribo feliç. He acabat el recorregut amb poc més de 2h i mitja.

Hem decidit fer una altra nit a la capital del Pallars Jussà. Així puc reposar tranquil·lament i aprofitem la tarda per visitar un museu molt interessant,anomenat Epicentre, que ens permet conèixer una mica més el passat d'aquestes terres, que expliquen el seu present, i que fan veure el futur amb esperança.


   Propera comarca: el Priorat. Mitja marató...de muntanya. Sense tan desnivell, però.








   


   




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada