M'estava preparant per la mitja marató de Granollers quan a 3 setmanes vista de la cursa agafo un fort constipat i el tractament agressiu amb cortisona em fa desistir d'atacar els 21km. No tinc cap problema per fer el canvi a una distància més curta. Em trobo tan malament que demano que m'inscriguin als 5k, tot i que per dintre meu penso que si no milloro ni aquesta distància faré. Quan falta una setmana el metge em diu que puc provar d'entrenar suau, i així ho faig. Estic content perquè el cos em respon força bé, tot i que la sensació després de fer 5km a un ritme molt i molt lent és el d'haver fet una tirada llarga i esgotadora. La Carme, tot i que ella sí que estava entrenada per la mitja, s'ofereix molt amablement a acompanyar-me. Sempre m'ha agradat compartir les curses i inevitablement m'han vingut al cap les que havíem fet temps ha quan havia recollit fins a 10 bosses per fer aquesta cursa.
L'ambient és impressionant. Un esclat d'esport i de vida. Potser a aquestes alçades ja hi ha moltes altres curses que la superen en nombre de participants, però el "savoir faire" de tants anys d'experiència l'han convertida en una cursa clàssica, un referent en el meu imaginari com a atleta popular. A més a més el temps ens va acompanyar i el va convertir en una gran, gran festa. I la posició 143 de 345 arribats, no està gens malament.
Durant aquesta setmana miraré si trobo una cursa que em permeti anar completant el meu mapa de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada