diumenge, 14 d’octubre de 2018

Cursa del torró. Agramunt.

Resultat d'imatges de cursa del torró 2018

  La comarca de l'Urgell se m'ha resistit gairebé 6 mesos. Havia de fer la cursa de Tàrrega, però el virus que em va atacar fa mig any em va deixar fora de combat d'una manera fulminant. La recuperació ha estat molt lenta, i tot i que últimament fins i tot feia sèries per sota dels 5', temia enfrontar-me a una cursa, ni que fos de 5km com és la que he fet avui.
   Vam marxar ahir cap a la Fira del torró i la xocolata d'Agramunt amb els pares, la Maria i la Fosca. M'havia imaginat un seguit de paradetes al carrer, que també hi eren, però la sorpresa ha estat quan hem vist un recinte firal amb tots els ets i uts. Professionalitat, qualitat, amb xerrades informatives sobre el procés del torró i sobre les diferents possibilitats culinàries de la xocolata. Impressionant.
  Hem fet estada a Tàrrega, perquè l'hotel més proper al poble torronaire tenia les habitacions reservades des de feia una bona pila de mesos. No hi ha mal que per bé no vingui, perquè ens coneixem força bé la capital de l'Urgell, i vam fer un bon dinar al Celler de l'artista.
  No m'ha calgut matinar gaire, perquè la cursa ha començat a les 10h i per això he marxat de l'hotel a 3/4 de 9. A les 9 en punt he arribat al passeig del Sió i he pogut aparcar el cotxe a 50 metres de la sortida. Un veritable luxe.
  Quan he anat a buscar el dorsal no m'ha estat difícil trobar la Montse Sala, tècnica d'esports municipal, organitzadora de la cursa i exalumna meva de l'institut. Hem fet petar una estona la xerrada i quan he acabat els meus 5km l'he felicitada per megafonia. Organitzar una cursa, sempre és una gran feinada i crec que tothom ho hauria d'agrair més sovint.
   A les 10 en punt ha començat la cursa i la meva sorpresa ha estat quan m'he adonat que bona part es feia per camins de terra amb un recorregut realment bonic i no pas precisament ben pla, com també m'havia imaginat.  A mesura que anava corrent, i cap al km 3, he sabut que podia baixar dels 25'. Quan he arribat el cronòmetre dels organitzadors marcava 24'10''. Objectiu acomplert i me l'he premiat amb un bon entrepà de botifarra que m'ha fet pensar en el Córrer per córrer manlleuenc. Abans de tornar cap a Tàrrega m'he adonat que ja havien penjat les classificacions de la cursa i he tingut una altra sorpresa, en aquest cas no tan bona com la que vaig tenir ahir a la Fira: el temps "oficial" meu era de més de 25'. No hi he donat importància i he pensat que com que de lluny no m'hi veig prou bé, havia mirat malament el cronòmetre oficial de la cursa. Quan he arribat a casa he repassat els temps parcials, i el total del meu Garmin coincidia amb el rellotge de l'organització. Crec que potser qui ha escrit el meu temps a l'ordinador ha llegit malament el paper que li ha passat el controlador de meta, perquè es feia manualment. El més important és que tinc la sensació que la recuperació és ja un fet i que ja tinc una altra comarca a la butxaca. El mes que ve m'espera el Tarragonès.
 

Tot i la poca importància que té, les fotos que va fer l'organització a l'arribada, confirmen que vaig fer una mica menys del temps que indica la classificació oficial.




Comarca de l'Urgell feta:



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada