La cursa anterior a Badalona em va donar molta satisfacció però alhora m'ha donat un ensurt. Em noto encara el genoll esquerre tocat i he estat 15 dies pràcticament sense córrer. El fantasma de la lesió s'ha tornat a fer present. Per això, malgrat que m'havia apuntat a la mitja marató i que volia acompanyar en Gerard en el seu debut en els 21km, he decidit per precaució fer la cursa de 5,8 km amb en Josep Costa i també la Carme,que no acaba de fer net de l'esperó. Malgrat que en el km 2 he sentit punxades al genoll, després han desaparegut i he acabat la cursa sense cap altra molèstia. Haig d'anar amb molta prudència per poder ser a la línia de sortida de la marató de Roma.
En Gerard ha completat la mitja amb un temps excel·lent de 1h50'. La companyia d'en Joan ha estat també molt important en l'èxit indiscutible del seu debut, tot i que el resultat que havia fet a la maratest ja feia preveure que ho tenia a l'abast.
Per cert, jo m'havia autoconvençut que no participaria mai més en la cursa curta de Montornés perquè tenia el record d'un recorregut exclusiu per polígons industrials. Les circumstàncies han fet que la repetís, no es pot dir mai d'aquesta aigua no beuré, però la sorpresa positiva ha estat que han canviat el recorregut i ha estat molt més atractiu.
Propera cursa: La Maratona di Roma. Molta il·lusió, també por pels indicis de lesió i profund respecte davant una marató. Aquells que diuen que córrer és de covards, els convido a posar-se no davant dels mítics 42km, sinó només a la línia de sortida d'una cursa de 5km, de segur que canviaran de cop aquesta desafortunada afirmació que s'ha fet famosa entre la gent que probablement amaga la seva impotència a esforçar-se a practicar l'esport que ens fa als qui estimem l'atletisme senzillament feliços.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada