Cursa de la Roca. 1 de juliol del 2007

  Segona participació a la cursa en què recordo l'esmorzar més esplèndid en què he participat mai. De cullera i forquilla. Sí senyor.! L'organització s'estalvia el control de les arribades. No hi ha mai ningú que controli  la meta...però si el que anem a fer és esport i gaudir d'una matinal atlètica popular...el millor premi és el tec que ens espera!  Aquesta vegada va ser especial, perquè mentre degustàvem amanida i pa amb tomàquet i cansalada a la brasa es va gestar el que seria la nostra participació a la marató per relleus a Tolosa de Llenguadoc. Esport, amistat, projectes, il·lusió...és el millor que ens ofereix un món que cada vegada té més adeptes.

Recorregut i temps.