diumenge, 29 d’abril del 2012

29 d'abril de 2012.X marató d'Empúries.

Després de decidir-me compulsivament a fer la mitja de Banyoles,m’apunto també en un cop de rauxa a la marató d’Empúries. Tenia uns dos mesos per preparar-la i segons la literatura atlètica això és insuficient, però em disposo a acabar-la i a gaudir-ne tant com pugui. La Maria decideix acompanyar-me i això vol dir que anirem a l’Escala el dia abans. Hi arribem al migdia i abans d’anar a l’hotel recollim el pitrall i l’obsequi de record de la cursa al pavelló municipal. Una vegada hem deixat les maletes a l’habitació decidim anar al centre del poble i l’atzar ens porta a la primera sorpresa agradable d’aquesta estada: hem anat a parar davant de la casa on va viure na Catarina Albert i Paradís, l’autora de Solitud considerada per en Jordi Castellanos la millor novel·la de la història de la literatura catalana. Ens quedem a dinar ben bé  davant d’on va residir en Víctor Català. Eixint de l`àpat acabem d’arribar a la platja, un lloc molt agradable on hi ha un petit mercat. Pel camí he vist una llibreria i m’he promès que quan obrin hi anirem a treure el cap. El dia és ennuvolat i amenaça pluja, però no fa fred i ens permet passejar tranquil·lament. Decidim tornar a l’hotel i fer una becaina abans de tornar a sortir, pel camí passem per un espardenyaria i em criden des de dins: el propietari és un noi jove que havia fet classe de matemàtiques a l’institut de Manlleu i recorda el bon ambient de companyerisme entre els professors i de l’ajut que va tenir sempre de l’equip directiu i que no va trobar quan va haver d’anar a Igualada i que el va fer decidir deixar l’ensenyament. Ens parem a la llibreria i compro l’últim llibre d’en Jordi Llovet, Brins de literatura universal .Mentre la Maria xafardeja per les botigues tinc temps de llegir-ne tres articles i els trobo deliciosos, intel·ligents i no absents d’una certa mala llet cap als responsables de la societat civil respecte a la cultura. Després d’haver reposat una miqueta tornem a baixar al centre antic del poble i entrem a sopar en una antiga taverna de pescadors. El lloc és entranyable i ple de fotografies d’època que ens fa viatjar en el temps. Aquí descobrim que no gaire lluny d’on som en Josep Pla hi passava llargues estones escrivint. Tot això no hauria estat possible si només hagués vingut a córrer diumenge. No podia acabar millor el dia, tot i que la meteorologia feia preveure que potser demà no podríem anar a la platja després d’acabar la marató i  em sabia greu. La sorpresa la vaig tenir  l’endemà quan vaig veure que el dia es llevava sense ni un núvol, i prometia ser excel·lent!
La línia de sortida és a menys de 2km de l’hotel i decideixo anar-hi caminant. El passeig tancat al trànsit de cotxes i que va directament al museu arqueològic és preciós. Em penedeixo de no haver agafat la càmara fotogràfica, però haver-la de deixar al guarda-roba no em fa gens de gràcia. Quan he arribat i com que falta encara mitja horassa per la sortida, prenc el sol mentre contemplo l’entorn amb el mar com a protagonista principal i em sento l’home més afortunat del món de ser allà en aquells moments. Abans he saludat en Josep Maria i l’Elisabet, que faran la mitja marató.
Abans de començar la cursa seguim el protocol habitual previ de passar entremig de les ruïnes d’Empúries acompanyats de la guàrdia romana i que ens fa sentir sempre com uns veritables herois antics. Mentre anem al punt de sortida tinc ocasió de saludar i parlar una mica amb la Marta i el seu cunyat Jordi que faran la mitja i m’aconsellen que amb el sol de justícia que farà que vagi amb compte. Aplico religiosament el mètode Galloway i m’adono que vaig prou bé i que si la cosa continua igual potser fins i tot podré baixar de les 4 hores, però després del km 19 i quan he vist els tobogans que hi ha, m’ho trec ràpidament del cap perquè a la segona volta es faran de segur molt i molt durs. La zona de les dunes és meravellosa, ja la coneixia de les edicions anteriors en què havia fet el terç  i la mitja marató, però en els 42km també passem per una zona d’aiguamolls impressionant. Tot plegat em fa pensar que tenim la sort de viure en un país privilegiat i bellíssim. Acabo la marató en 4h i 7 minuts i camino un quartet més fins que arribo a l’hotel. Agafem la bossa de la platja i ens hi estem una bona estona! Colofó perfecte d’una estada i d’una cursa per recordar-la sempre.

Classificació





He trobat aquest vídeo molt interessant: (surto al minut 2.18). A la segona volta aquesta pujadeta que veiem, entre moltes d'altres a l'Escala,  mareja!





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada