També, i com es pot fàcilment observar, m'he proposat recordar alguna cosa de les gairebé 100 curses en què he anat participant en aquests 8 anys. És molt segur que se'm farà molt difícil en algun moment, però fins ara quan m'aturo a pensar i tinc la sort de guardar-ne alguna foto, sempre em ve al cap alguna cosa que em fa viatjar en aquell moment. Sils és un poble de la Selva on vaig compartir la primera cursa amb la Carme. Té un significat especial perquè em va ensenyar que poder compartir el que va passant amb algú és realment bonic. I en moltes altres que he fet amb ella o algunes amb en Miquel, en Josep Maria, en Joan, en Carles, en Gerard, en Ferran Llagostera, en Ferran Castells, en Toni i alumnes que he acompanyat o últimament amb en Lluís que va debutar com a runner, m'ho han anat confirmant una vegada rera l'altra. M'agrada, senzillament és així. Òbviament entenc l'esperit competitiu de molts aficionats a aquest món. Com molt bé sabem tots plegats, l'autosuperació és realment engrescadora i per a molts és el que els empeny a continuar fent km cada setmana, però no és el meu cas. Ara, és molt possible que els problemes físics que vaig tenir en un genoll ben aviat em fessin desistir d'assolir fites impossibles i inconscientment prengués aquesta opció. Rarament m'ha passat pel cap aconseguir un temps determinat, l'excepció potser seria la marató de Barcelona, en què em vaig proposar de baixar de les 4 hores; de tota manera no hauria tingut en cap moment sensació de fracàs si no ho hagués assolit. M'agrada recordar d'aquesta cursa, els trams de bosc per on vam passar. És un altre dels aspectes que de seguida que vaig començar a practicar aquest esport em va atreure amb força: el contacte amb la natura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada