El record que em ve al cap de la primera edició d’aquesta
cursa és la gran satisfacció que em va donar
que els atletes ocupéssim un
espai que ha estat destinat als
vehicles rodats. De la mateixa manera que celebro que enguany estrenarem plaça
a Manlleu d’accés únicament per a vianants (no entenc que hi hagi gent que s’hi
oposi!?Que no han vist la vida que es repira en els espais privats de trànsit a
Vic o a Granollers?). Com deia: em fa molta il·lusió un cop a l’any fer la carretera Manlleu-Vic
corrent entremig de tanta gent i sense cap cotxe, és com convertir de cop i
volta un cementiri en el sector de nounats d’un hospital.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada