En Joan m'informa que hi ha una cursa en un lloc que ell coneix molt bé perquè cada any hi va a tocar amb la seva banda. No m'hi penso dues vegades i m'apunto als 20km de Ceret. La Carme tampoc s'ho vol deixar perdre, i malgrat que ha d'acompanyar en Ferran a un concert de Txarango perquè està fent el treball de recerca sobre els grups musicals del Ripollès, decideix venir-hi...Com que anirà molt tard, li deixo les claus de casa perquè pugui estirar-se una mica abans que arribi en Joan a buscar-nos ben d'hora al matí. Dormirà poques hores, però ara, després de la cursa, crec que el seu esforç ha pagat la pena i que no l'oblidarà mai.
Jo no havia estat mai a Ceret i de seguida el poble em va captivar. Uns plàtans majestuosos com no havia vist mai dins d'una població, de seguida em fascinen perquè li donen una atmosfera especial, gairebé màgica, de contes per a infants ...que combinen a la perfecció amb els carrers que et conviden a passejar-hi i a estar-s'hi per badar i contemplar com passa la vida.
La cursa també la recordarem, per la seva duresa i alhora per la bellesa paisatgística, amb bons punts d'avituallament i d'animació que et fan oblidar que t'esperen 20km molt exigents físicament.
En aquest vídeo hi sortim tots. Jo i la Carme en el minut 5.34 aprox.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada