De la meva segona participació en aquesta cursa recordo evidentment el magnífic recorregut, però també el lloc on ens vam hostatjar: un hostal petitet i discret davant del mar i a 200 metres escassos de la sortida. Enclavat en aquest lloc paradisíac la Maria em va poder veure passar 3 vegades mentre esmorzava o llegia tranquil·lament... Història, paisatge, mar... Deixar-se endur i gaudir de tot és el més important en aquestes circumstàncies.
diumenge, 29 d’abril del 2007
29 d'abril del 2007. Terç de marató d'Empúries
diumenge, 1 d’abril del 2007
Cursa Bombers 1 d' abril 2007
El que recordo de la meva primera participació en aquesta cursa és la impressió que em va causar veure la riuada monocolor que es veia des de dalt de la Via Laietana deixant-la absolutament tenyida de color taronja, perquè el número del pitrall l'imprimeixen a la samarreta i per tant tots anàvem del mateix color. Recordo el comentari que va fer una corredora en aquell instant quan davant l'espectacle que se'ns oferia davant dels ulls va exclamar: - Per això paga la pena aquesta cursa- Oblideu-vos d'aquesta competició si voleu millorar marca, a no ser que acrediteu un temps que us permeti sortir endavant, perquè hi ha tanta gent que el millor que es pot fer és deixar-se anar i gaudir del simple plaer de córrer.
Etiquetes de comentaris:
10 km,
2007,
Barcelona,
Cursa Bombers
Subscriure's a:
Missatges (Atom)