Cursa Pim-pam de Viladrau.

 

  Segona cursa de la temporada. En aquesta ocasió de muntanya. Tot i ser només de poc més de 9 km, el desnivell de gairebé 400 metres em feia pensar que no seria pas fàcil i amb l'afegit de previsió de temperatures altes que n'incrementarien encara més la dificultat. Com que m'agrada anar d'hora, arribo a Viladrau a 2/4 de 8, així tinc temps d'aparcar amb facilitat i d' anar a buscar tranquil·lament el dorsal. M'arribo fins a la plaça Major del poble i ja s'hi respira un gran ambient esportiu, de fet, els de la cursa de 29km ja han sortit i els de 19 sortiran aviat. Jo m'hauré d'esperar fins a les 9 en punt per començar la meva. Em faig la foto de rigor.

   

   I un quart abans que comenci la Pim-pam vaig a buscar els bastons al cotxe i a hidratar-me una mica més. Tot i el nom que hi han posat, per contraposar-la a les dues altres de distància més considerable, no és pas qüestió de llançar-me a fer km com si fos una cursa d'asfalt. El recorregut pel mig del bosc fa que, malgrat l'esforç que hi haig de posar, també els cinc sentits estiguin pendents del que m'envolta.

   Acabo la cursa amb un temps de 1h i 11'. posició 191 de 294 atletes que l'han acabada. I més content que un gínjol, me'n torno cap a casa. No descarto pas tornar a repetir l'experiència l'any que ve, i si tinc salut.