Cursa Pim-pam de Viladrau.

 

  Segona cursa de la temporada. En aquesta ocasió de muntanya. Tot i ser només de poc més de 9 km, el desnivell de gairebé 400 metres em feia pensar que no seria pas fàcil i amb l'afegit de previsió de temperatures altes que n'incrementarien encara més la dificultat. Com que m'agrada anar d'hora, arribo a Viladrau a 2/4 de 8, així tinc temps d'aparcar amb facilitat i d' anar a buscar tranquil·lament el dorsal. M'arribo fins a la plaça Major del poble i ja s'hi respira un gran ambient esportiu, de fet, els de la cursa de 29km ja han sortit i els de 19 sortiran aviat. Jo m'hauré d'esperar fins a les 9 en punt per començar la meva. Em faig la foto de rigor.

   

   I un quart abans que comenci la Pim-pam vaig a buscar els bastons al cotxe i a hidratar-me una mica més. Tot i el nom que hi han posat, per contraposar-la a les dues altres de distància més considerable, no és pas qüestió de llançar-me a fer km com si fos una cursa d'asfalt. El recorregut pel mig del bosc fa que, malgrat l'esforç que hi haig de posar, també els cinc sentits estiguin pendents del que m'envolta.

   Acabo la cursa amb un temps de 1h i 11'. posició 191 de 294 atletes que l'han acabada. I més content que un gínjol, me'n torno cap a casa. No descarto pas tornar a repetir l'experiència l'any que ve, i si tinc salut. 

   Vídeo de l'arribada:

   Vídeo oficial de la cursa:

Cursa Pineda de Mar.

 

   Primera cursa que faig enguany. Després de tots els problemes de salut que hi ha hagut, i que encara no estan ben resolts del tot, he pogut participar en aquesta competició de 10 km.  La Carme m'ha acompanyat, tot i que hem hagut de matinar força.

   Ambient esportiu magnífic. 700 corredors ens hem alineat a la sortida per gaudir d'una cursa amb un recorregut no tan planer com deia l'organització, però molt bonic.

   

 El dia ennuvolat ens ha ajudat a no patir la calor que haguéssim suportat si hagués fet sol. Hem anat a un ritme que no se'ns fes massa feixuc  i hem arribat a meta amb un temps real per sota de l'hora i 4'. Més que satisfets després de tants i tants dies sense poder respirar l'ambient d'una cursa.

   

   

Cursa solidària per a la Marató de TV3

 

   Fins a l'últim moment no decideixo participar a la cursa, sempre pendent de la salut precària dels pares. Sortosament m'he adonat que s'han llevat en una situació estable i ho aprofito. Reconec que m'ha anat molt bé. Ha estat un retrobament amb en Joan i companys de feina que tenia a l'institut i un entorn ple de vida i esperança, que prou falta fa. Sempre m'ha agradat poder participar en aquesta cursa, el maridatge entre solidaritat i esport és encertat, excel·lent. Ens fem la foto de rigor abans de la cursa.

   M'he proposat acabar els 10km en un temps de 55' i si veig que vaig massa forçat, no tindré cap 

dubte a abaixar el ritme i gaudir de la cursa, que d'això es tracta. Em conec el recorregut i això em permet saber on haig de baixar el ritme i on podré anar una mica més lleuger. Paro el cronòmetre en 54'32". Objectiu aconseguit. Ja només em quedaran 3 curses de 10k per aconseguir el repte d'haver-ne fet com a mínim 100. 

Mitja marató internacional del Ripollès.

 

   Vaig completant el repte d'acabar 50 mitges maratons. La de Ripoll en fa 49 i espero poder finalitzar-lo als 21k que més records em porta i que més vegades he corregut: la de Granollers.

   Abans de la cursa ens fem la foto de rigor, en aquest ocasió amb la Carme i en Ramon Camprubí (que està completant les Majors, només li faltava Londres, però content perquè acaba d'afegir-s'hi la de Sidney!)

   L'organització ens deixa de marge 2h30' per acabar la cursa. Jo he calculat que si portem un ritme còmode de 6'35'' encara ens sobraran 10'. El recorregut no és fàcil, el guanyador de l'edició d'enguany va declarar que era una mitja molt dura pels constants i pronunciats tobogans que hi ha entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. Malgrat això, el ritme mitjà assolit ha estat de 6'16''. Més que contents!

   Granollers m'espera al primer diumenge de març. Entremig miraré de fer alguna cursa més, però de distància més curta.

Marxa trail Arenys de Mar

 

  Tenia ganes d'acomiadar-me de la meva temporada esportiva fins al setembre participant en una cursa que no hagués fet mai. Tenia 3 opcions atlètiques possibles: Cantonigròs (que ja l'he feta moltes vegades), un trail a Orís (terreny que conec força, però em va semblar que tenia un perfil massa dur i si tenim en compte que la setmana passada havia fet la mitja de la Fageda) i un trail a Arenys de Mar. Em vaig decantar per aquesta darrera opció i la vaig encertar de ple. Vaig descobrir un Maresme ancestral, que no es va saber respectar al costat del mar i que em va permetre intuir com devia ser aquest indret abans de la destrucció de l'espai natural a causa de l'urbanisme descontrolat del segle passat. El punt de sortida es trobava ja en un lloc elevat i envoltat de pins, que ja ens feia intuir què trobaríem més endavant. 

  Cap a 400 esportistes estàvem disposat a gaudir d'una matinal assolellada, però fresqueta per les darreres pluges que havien regat generosament la zona on havíem de córrer.

   Cap al km 2 vam entrar al parc de cal Jelpí amb el seu llac i castell dins ja del municipi d'Arenys de Munt. Tot molt ben endreçat i bonic. 

 A partir d'aquí el paisatge va ser espectacular amb un bosc de pins i de vegetació mediterrània preciós, també amb continuades pujades i baixades que van sumar un total de gairebé 400 metres de desnivell positiu.

   Vaig arribar en la posició 227 d'un total de 316 arribats. La qual cosa demostra el caràcter molt popular d'una cursa que ja té 45 edicions celebrades, perquè en trails més especialitzats sempre he arribat en el top ten...dels darrers!

   No vaig perdre l'oportunitat de premiar-me amb el primer bany de mar de la temporada.

   

   

Cursa pel cor de la Fageda.

 

     Feia molts anys que tenia entrellucada aquesta cursa, però la coincidència per dates amb Empúries o Olot sempre feia que me'n desdís. Finalment vaig fer un cop de cap i m'hi vaig inscriure. Quan li ho vaig proposar a la Carme també s'hi va apuntar com a bona amant de la natura que és. També li ho vaig comentar a en Joan, però els compromisos docents internacionals i el seu calendari de curses abundants, no li ho permetien. Només em penedeixo de no haver-la fet abans. Quina meravella. I si afegim l'excel·lent organització, la combinació no pot pas ser millor. Arribem amb una hora d'antelació per no haver de patir per l'aparcament i amb tranquil·litat poder recollir dorsal i preparar-nos per la cursa.

 Ens fem la foto de rigor abans de començar-la.

   Ambient emocionant abans del tret de sortida. Ens proposem de patir el mínim necessari i de gaudir tant com ens sigui possible de l'entorn bellíssim que ens envolta. Tant és així que al bell mig de la Fageda i embadalits pel paisatge ens despistem i hem de recular perquè ens hem despistat i no seguim la ruta, per cert molt ben senyalitzada, de la cursa.

   

  Acabem la cursa amb el desig de tenir salut i de poder-la repetir l'any que ve. Ja porto 48 mitges maratons, només me'n queden 2 per acomplir el repte de fer-ne 50...jo hi afegiria com a mínim, perquè mentre el cos aguanti, aquesta distància m'obliga a portar un bon entrenament.

 

Cursa curta 3 comarques. Alpens.

 

   Quan ja em pensava que tenia acabat el repte de fer una cursa a cada comarca catalana es va crear la  del Lluçanès. Si bé des del punt de vista geogràfic Sant Bartomeu hi pertany (hi havia fet curses en aquesta població de l'altiplà del Lluçanès), no és així des del punt de vista polític, perquè hi ha pobles que van decidir de continuar formant part de la comarca d'Osona. Per això vaig decidir apuntar-m'hi i no me'n penedeixo gens ni mica: paisatge espectacular, organització perfecta, ambient que en determinats punts em va recordar la gent del País Basc,  i distància de 13 km que no em representava una preparació massa exigent.

   Decideixo arribar una hora abans de la cursa i ho encerto de ple, trobo lloc per aparcar fàcilment, puc visitar amb calma el poble

anar a buscar el dorsal i prendre un cafetó ben calent al Casino. Quan falten 20 minuts per començar el trail, m'equipo i em faig la foto de rigor

   M'he proposat acabar la cursa en 2h i mitja. Em col·loco al final de la colla, tal i com es veu al vídeo

Sempre trobo emocionant el moment de la sortida

Vaig fent tranquil·lament fins arribar a l'ermita de Sant Pere de Serrallonga

   Em queda la part més dura de la prova: l'ascensió al Puigdon

el punt més alt del recorregut. M'he emocionat quan just abans de la pujada hi havia una banda d'instruments de vent i un passadís de gent animant els corredors. 

   Hem començat la baixada i carenejant pel collet de les Bruixes i el de L'oració.

 No m'ha deixat indiferent la Roca de Pena

   I molt, molt bonica l'arribada a la Plaça Major, plena de gent i aplaudint els corredors que anaven arribant, des del primer fins al darrer. He fet un temps d'1h 59'46", molt millor del que em pensava tot i haver quedat en la posició 112 de 124 arribats. M'enduré un bon record d'aquesta cursa i no és pas impossible que la repeteixi l'any que ve.

El vídeo de l'organització mostra el bon ambient que s'hi va respirar