Cursa solidària per a la Marató de TV3

 

   Fins a l'últim moment no decideixo participar a la cursa, sempre pendent de la salut precària dels pares. Sortosament m'he adonat que s'han llevat en una situació estable i ho aprofito. Reconec que m'ha anat molt bé. Ha estat un retrobament amb en Joan i companys de feina que tenia a l'institut i un entorn ple de vida i esperança, que prou falta fa. Sempre m'ha agradat poder participar en aquesta cursa, el maridatge entre solidaritat i esport és encertat, excel·lent. Ens fem la foto de rigor abans de la cursa.

   M'he proposat acabar els 10km en un temps de 55' i si veig que vaig massa forçat, no tindré cap 

dubte a abaixar el ritme i gaudir de la cursa, que d'això es tracta. Em conec el recorregut i això em permet saber on haig de baixar el ritme i on podré anar una mica més lleuger. Paro el cronòmetre en 54'32". Objectiu aconseguit. Ja només em quedaran 3 curses de 10k per aconseguir el repte d'haver-ne fet com a mínim 100. 

Mitja marató internacional del Ripollès.

 

   Vaig completant el repte d'acabar 50 mitges maratons. La de Ripoll en fa 49 i espero poder finalitzar-lo als 21k que més records em porta i que més vegades he corregut: la de Granollers.

   Abans de la cursa ens fem la foto de rigor, en aquest ocasió amb la Carme i en Ramon Camprubí (que està completant les Majors, només li faltava Londres, però content perquè acaba d'afegir-s'hi la de Sidney!)

   L'organització ens deixa de marge 2h30' per acabar la cursa. Jo he calculat que si portem un ritme còmode de 6'35'' encara ens sobraran 10'. El recorregut no és fàcil, el guanyador de l'edició d'enguany va declarar que era una mitja molt dura pels constants i pronunciats tobogans que hi ha entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. Malgrat això, el ritme mitjà assolit ha estat de 6'16''. Més que contents!

   Granollers m'espera al primer diumenge de març. Entremig miraré de fer alguna cursa més, però de distància més curta.

Marxa trail Arenys de Mar

 

  Tenia ganes d'acomiadar-me de la meva temporada esportiva fins al setembre participant en una cursa que no hagués fet mai. Tenia 3 opcions atlètiques possibles: Cantonigròs (que ja l'he feta moltes vegades), un trail a Orís (terreny que conec força, però em va semblar que tenia un perfil massa dur i si tenim en compte que la setmana passada havia fet la mitja de la Fageda) i un trail a Arenys de Mar. Em vaig decantar per aquesta darrera opció i la vaig encertar de ple. Vaig descobrir un Maresme ancestral, que no es va saber respectar al costat del mar i que em va permetre intuir com devia ser aquest indret abans de la destrucció de l'espai natural a causa de l'urbanisme descontrolat del segle passat. El punt de sortida es trobava ja en un lloc elevat i envoltat de pins, que ja ens feia intuir què trobaríem més endavant. 

  Cap a 400 esportistes estàvem disposat a gaudir d'una matinal assolellada, però fresqueta per les darreres pluges que havien regat generosament la zona on havíem de córrer.

   Cap al km 2 vam entrar al parc de cal Jelpí amb el seu llac i castell dins ja del municipi d'Arenys de Munt. Tot molt ben endreçat i bonic. 

 A partir d'aquí el paisatge va ser espectacular amb un bosc de pins i de vegetació mediterrània preciós, també amb continuades pujades i baixades que van sumar un total de gairebé 400 metres de desnivell positiu.

   Vaig arribar en la posició 227 d'un total de 316 arribats. La qual cosa demostra el caràcter molt popular d'una cursa que ja té 45 edicions celebrades, perquè en trails més especialitzats sempre he arribat en el top ten...dels darrers!

   No vaig perdre l'oportunitat de premiar-me amb el primer bany de mar de la temporada.

   

   

Cursa pel cor de la Fageda.

 

     Feia molts anys que tenia entrellucada aquesta cursa, però la coincidència per dates amb Empúries o Olot sempre feia que me'n desdís. Finalment vaig fer un cop de cap i m'hi vaig inscriure. Quan li ho vaig proposar a la Carme també s'hi va apuntar com a bona amant de la natura que és. També li ho vaig comentar a en Joan, però els compromisos docents internacionals i el seu calendari de curses abundants, no li ho permetien. Només em penedeixo de no haver-la fet abans. Quina meravella. I si afegim l'excel·lent organització, la combinació no pot pas ser millor. Arribem amb una hora d'antelació per no haver de patir per l'aparcament i amb tranquil·litat poder recollir dorsal i preparar-nos per la cursa.

 Ens fem la foto de rigor abans de començar-la.

   Ambient emocionant abans del tret de sortida. Ens proposem de patir el mínim necessari i de gaudir tant com ens sigui possible de l'entorn bellíssim que ens envolta. Tant és així que al bell mig de la Fageda i embadalits pel paisatge ens despistem i hem de recular perquè ens hem despistat i no seguim la ruta, per cert molt ben senyalitzada, de la cursa.

   

  Acabem la cursa amb el desig de tenir salut i de poder-la repetir l'any que ve. Ja porto 48 mitges maratons, només me'n queden 2 per acomplir el repte de fer-ne 50...jo hi afegiria com a mínim, perquè mentre el cos aguanti, aquesta distància m'obliga a portar un bon entrenament.

 

Cursa curta 3 comarques. Alpens.

 

   Quan ja em pensava que tenia acabat el repte de fer una cursa a cada comarca catalana es va crear la  del Lluçanès. Si bé des del punt de vista geogràfic Sant Bartomeu hi pertany (hi havia fet curses en aquesta població de l'altiplà del Lluçanès), no és així des del punt de vista polític, perquè hi ha pobles que van decidir de continuar formant part de la comarca d'Osona. Per això vaig decidir apuntar-m'hi i no me'n penedeixo gens ni mica: paisatge espectacular, organització perfecta, ambient que en determinats punts em va recordar la gent del País Basc,  i distància de 13 km que no em representava una preparació massa exigent.

   Decideixo arribar una hora abans de la cursa i ho encerto de ple, trobo lloc per aparcar fàcilment, puc visitar amb calma el poble

anar a buscar el dorsal i prendre un cafetó ben calent al Casino. Quan falten 20 minuts per començar el trail, m'equipo i em faig la foto de rigor

   M'he proposat acabar la cursa en 2h i mitja. Em col·loco al final de la colla, tal i com es veu al vídeo

Sempre trobo emocionant el moment de la sortida

Vaig fent tranquil·lament fins arribar a l'ermita de Sant Pere de Serrallonga

   Em queda la part més dura de la prova: l'ascensió al Puigdon

el punt més alt del recorregut. M'he emocionat quan just abans de la pujada hi havia una banda d'instruments de vent i un passadís de gent animant els corredors. 

   Hem començat la baixada i carenejant pel collet de les Bruixes i el de L'oració.

 No m'ha deixat indiferent la Roca de Pena

   I molt, molt bonica l'arribada a la Plaça Major, plena de gent i aplaudint els corredors que anaven arribant, des del primer fins al darrer. He fet un temps d'1h 59'46", molt millor del que em pensava tot i haver quedat en la posició 112 de 124 arribats. M'enduré un bon record d'aquesta cursa i no és pas impossible que la repeteixi l'any que ve.

El vídeo de l'organització mostra el bon ambient que s'hi va respirar

Mitja marató Montornès del Vallès.

 

       47ena mitja marató! Ja en falten poquetes per acabar el repte de la cinquantena. Cursa molt ben organitzada i amb l'obsequi generós d'una empresa de productes de neteja, els dorsals s'acaben ràpidament. El que no es preveia era la calor. Potser ha estat la mitja més dura que he realitzat darrerament. Només que s'hagués avançat una hora l'inici de la cursa, potser hauria estat de més bon portar. Un termòmetre assenyalava gairebé els 30 graus, exagerada per a un mes d'abril.

    Arribo amb la Carme amb més d'una hora d'antelació, amb tot i això hem de deixar força allunyat el cotxe. Fem la foto de rigor abans de començar a suar de valent la cansalada:

   Anem molt bé durant els 10 primers km, però cada vegada fa més calor i els tres darrers km han estat molt i molt durs. De tota manera, i malgrat el temps modestíssim que he fet, la posició 704 de 807 em deixa més que satisfet.

   Per acabar de rematar l'esforç físic hem hagut de fer dos viatges per poder transportar el pesat obsequi que tanta fama ha adquirit a Montornès del Vallès.

  Si em recupero bé, voldria fer la cursa curta d'Alpens. A veure.

   

Mitja marató Granollers. 2024

 

  14a participació a una de les curses que hi tinc més estima, per l'ambient espectacular que s'hi respira només comparable amb la gran Behobia basca i per les persones amb qui tants anys he pogut compartir els 21km. Només desitjo poder tenir salut per poder-la repetir tantes vegades com em sigui possible. 

  Amb en Joan decidim marxar d'hora perquè els gairebé 8000 inscrits en les diferents proves ens fa pensar que potser trobarem problemes d'aparcament, però ens adonem que l'Albert encara ha matinat més i ha pogut deixar el cotxe més a la vora del punt de sortida que nosaltres. De tota manera encara tenim temps sobrer per anar a fer un cafetó i fer la xerrada amb la sempre agradable companyia d'en Joan i de fer-nos la foto de rigor abans de començar la cursa.

  M'he proposat, com sempre, gaudir al màxim d'aquesta competició vallesana i  anar a la velocitat que el cos em demani per no patir excessivament i poder acabar-la en condicions per poder fer d'avi la setmana que ve i cuidar els pares només arribar a casa. Em col·loco darrere les llebres de les 2h, però veig de seguida que no m'hi sentiré còmode i segueixo anant al meu ritme, que serà molt regular durant tota la cursa tal i com vaig constatar amb la gràfica que ens ha ofert el web de l'organització :

      Vaig adonar-me que arribava prou bé de forces a la Garriga:

   però que si no volia patir, encara em quedava la meitat de la cursa, no calia arriscar-me a augmentar el ritme fins al km 17. Malauradament em va venir flat i no em va desaparèixer fins ben bé al km 18. De fet, m'és igual, tampoc pagava la pena esgarrapar potser un minut al temps real final de 2h2´39". 

  Vaig dedicar la cursa a en Santi, el veí tan estimat que ens va deixar ahir. Sempre s'interessava per les curses que jo feia. El trobaré a faltar molt.

 Més que satisfets vam tornar cap a casa. Ja falten menys mitges per assolir el repte d'acabar-ne 50 com a mínim. Montornès m'espera al mes d'abril.