Cinquè any de participació a la Cursa dels Bombers. M'agrada l'ambient d'aquesta festa esportiva. És estrany i em sorprèn que jo, que sóc feliç anant a córrer i a caminar per la muntanya, gairebé sempre sol, que m'emocioni també sempre en un lloc urbà per excel·lència com és Barcelona i envoltat per milers de persones.
La participació de tots els concurretgaudes en aquesta edició li va donar un plus d'emotivitat. M'agradaria que ben aviat (escric aquesta entrada el dia 15 de juny de 2012) pogués penjar una altra foto com la de més avall!
25 anys de casat, 25 anys de treball i 50 anys voltant per aquest món ha convertit el 2011 en un any especial. Decidim amb la Maria demanar 15 dies de permís i marxem una setmaneta a Lisboa. Havia vist alguna foto de la mitja de la capital portuguesa i ara veia l'oportunitat de trepitjar la ciutat de Pessoa. Ens va agradar el tarannà de la gent, la màgia captivadora de la ciutat i a mi la cursa. 36 mil persones entre els qui fèiem els 21km i la majoria de participants que feien la cursa mini omplien espectacularment el pont 25 demaig que va convertir el dia en una festa esportiva impressionant.
Quan arribem ens allotgem a l'hotel i me'n vaig a buscar la documentació reseguint el passeig a la vora del Tejo. L'ambient atlètic es respira ja en aquest lloc amb gent entrenant al costat del riu a la posta de sol.
La sortida de la cursa és al peatge del pont i m'hi haig de desplaçar primer en bus i després en tren, gratuïts per als corredors.
I encara haurem de caminar 1km fins arribar al peatge:
La riuada de gent es va acumulant al punt de sortida:
El que estic vivint em fa posar la pell de gallina. Les imatges posteriors de la premsa em fan reviure el començament de la cursa quan travessem el famós pont...Tot i que també el pas de la mitja per la Plaça do Comerço és magnífic i l'arribada al monestir dels Jerònims no deixa a ningú indiferent.
Estic molt content de la cursa que he fet i encara més de poder gaudir posteriorment de Lisboa amb la Maria.
Aquest vídeo resumeix molt bé l'ambient de la cursa. Cal dir que també vam estar molt de sort, tal i com es veu clarament, del dia esplèndid que vam gaudir.
Les curses per relleus es fan diferents de les convencionals. Tot i que corres igualment sol, la sensació d'equip és forta... Llàstima que en Ferran de Vic no va poder venir, de segur que s'ho hauria passat molt bé amb el seu sentit de l'humor sempre a punt...Em vaig oferir per fer dos relleus, un per a cada equip, així preparava la mitja de Lisboa que ja s'anava acostant. I resulta que en Ferran Castells va fer més bon temps que en Josep Arboix. He he.Mireu les classificacions. Equipats amb la samarreta amb el disseny de la Montse vam fer una bona cursa amb ganes principalment de passar-ho molt bé i ho vam aconseguir amb escreix.
En aquest vídeo se'ns veu d'esquitllada a en Joan i a mi.
Torno a participar en aquesta cursa que ha esdevingut un clàssic dins el meu petit historial. En aquesta ocasió acompanyo en Carles. En Joan també hi participa i la Carme correrà amb la seva família els 5km. Recordo que vam fer aquesta cursa amb molt de seny procurant de no anar mai patint, la qual cosa ens va permetre quan faltaven 2km per arribar, augmentar considerablement el ritme, i només fèiem que passar corredors.Quan acabes així una cursa, amb força, fa que te'n quedi una sensació que es podria qualificar gairebé d'eufòria. L'any que ve hi tornarem.
Tornem a ser una bona colla d'alumnes de l'institut que participaran en la cursa manlleuenca. La Carme també va baixar a Manlleu En aquesta edició vaig aconseguir enredar la María José i els seus fills...L'altra víctima va ser en David Manzanares que va debutar en el món de les curses i que va haver de bufar de valent, però molt content d'haver-la acabat.
Amb coca, xampany , torrons i embotit vam celebrar-ho tots plegats al menjador de casa!
Em fa il·lusió tornar a participar en aquesta cursa. En aquesta edició m'acompanya en Josep i la Rosa. Hem quedat amb en Gerard que ens trobarem a Lloret. Bon ambient de cursa i bona organització. Un problema tècnic en l'estora de control de xip fa que ens endarrerim una mica. Però la cursa paga la pena i l'acabem tots molt satisfets.
Les curses per relleus donen un sentit d'equip que no té quan correm individualment. Bona experiència que anirem repetint, sens dubte. Vam fer dos Concurre et gaude de tres atletes, i havíem de fer 7km cadascun. Una mitja marató ben diferent.
