Sant silvestre manlleuenca.

   Última cursa del 2018. Tot esdevé com un ritual que es va repetint cada any. Cursa popular per excel·lència: gratuïta, festiva, amb la participació de persones que no les veus en cap altre esdeveniment atlètic, amb famílies inscrites en les diferents distàncies...desitjos de bon any a la gent que coneixes i també a la que no has vist mai. I després dels 5km, el brindis a casa, amb la Maria, la Carme, en Toni, en Joan i la Irene. Tot desitjant que el 2019 sigui molt millor que el 2018, que prou que ho necessita el país. Per dintre meu he pensat que estaria bé que poguéssim celebrar la propera sant Silvestre manlleuenca també amb en Ferran i en Gerard... Tant de bo que tots els bons propòsits es compleixin.

Cursa dels Nassos d'Oliana.

   No tenia pas planejat participar en aquesta cursa, però xafardejant per internet vaig veure que tenia la possibilitat d'afegir l'Alt Urgell a la meva particular col·lecció de curses. En un principi vaig pensar que, tenint en compte que l'esdeveniment començava a 2/4 d'11, no calia matinar excessivament per tal de participar-hi. Quan li ho vaig dir a la Maria em va proposar d'avançar el cap d'any un parell de dies i celebrar-ho fent una nit fora de casa. No m'hi vaig pas pensar dues vegades i vaig trobar un hotel a la vora de la població de Peramola, a uns 4km d'Oliana. La meva sorpresa va ser, quan hi vam arribar, que tenien a la venda unes edicions molt maques de dos llibres de Miquel Martí i Pol, i els vaig demanar si entre els propietaris de l'hotel hi havia algun lletraferit amant de la poesia del nostre escriptor osonenc. Em van explicar que durant molts anys abans de Pasqua hi feia una estada en aquest establiment, ubicat en un paratge natural preciós. A la tarda, i per pair el dinar, vaig fer una passejada fins arribar a un lloc anomenat Font Viva. Realment bucòlic. Quan tingui un moment miraré si el poeta de Roda té algun text que hi faci referència.

   L'endemà, i després d'esmorzar tranquil·lament, m'arribo fins a Oliana. M'adono que ha estat una bona pensada anar-hi una mica d'hora perquè al cap de 10' tot queda ple de cotxes.Vaig a buscar el dorsal i malgrat el fort regust popular que té tot plegat, m'adono que els organitzadors hi tenen la mà trencada i ofereixen un bon servei al corredor.

 Primer surten els participants de la cursa-caminada de 10km, i després els de 5km.  Malgrat el fred que fa, un grau negatiu i boira, el recorregut ámb pujades i baixades te'l fa passar ràpidament. 

  La xocolata desfeta de l'arribada arrodoneix una molt bona organització. La sorpresa de la bossa del corredor ha estat que, en comptes de la samarreta típica que ens trobem en moltes curses, hi havia un saquet de patates del Pirineu. M'ha fet molta gràcia i ho he trobat absolutament encertat.

Ja he pogut acolorir una altra comarca en el meu mapa de Catalunya:

Demà faré la sant Silvestre manlleuenca. 

Cursa solidària marató tV3 Manlleu.

   Una altra excel·lent organització ens ha permès participar i, per tant,  col·laborar en aquesta 8a edició dedicada a la lluita contra el càncer.   Fer esport i que sigui una cursa solidària és un maridatge excel·lent. Tant de bo que els diners que en surtin de totes les activitats d'arreu de Catalunya permetin que molta gent en un futur proper, i gràcies a la investigació mèdica, puguin tornar a dur una vida normal després de patir aquesta malaltia.

    Abans d'emprendre la sortida hem vist en Joan, la Irene i els seus amics i ens hem pogut fer la foto de rigor.

 M'he proposat acabar els 10k per sota l'hora i amb la Carme ho hem aconseguit amb molta facilitat. En Joan i la seva filla de seguida han anat força més ràpids que nosaltres, cadascú al seu ritme. Malgrat el dia humit, plujós i fred he gaudit molt de la cursa. El recorregut tan familiar i bonic a la vora del riu sempre m'és plaent, i l'ambient de cursa és un valor afegit que ho agraeixo sempre quan participo en aquests esdeveniments. 

  Propera cursa Sant Silvestre manlleuenca, no podré fer l'Entre ponts de Roda perquè tindré l'Arnau i la Gemma a casa i vull estar amb ells.

10k Tarragona

   Una altra comarca a la col·lecció. Feia anys que no anava a Tarragona i m'ha agradat molt. És una ciutat molt acollidora i prenyada d'història  Hem fet una altra expedició familiar, amb els pares, la Maria i la Fosca. Per tal d'aprofitar bé el cap de setmana vam marxar divendres per tal de poder tenir tot el dissabte per passejar-nos per la Imperial Tarraco. Cal reconèixer que hem estat de sort perquè ens va fer un dia radiant i les vistes des del Balcó del Mediterrani eren espectaculars. La passejada obligada pel nucli antic ens va permetre veure l'amfiteatre romà, la torre del Pretori, el circ, el Fòrum...evidentment la imponent catedral, edificis modernistes interessants i places molt ben endreçades com la de la Font. I l'encert de convertir una àmplia zona històrica només per a vianants,  fa que tot plegat sigui un veritable plaer poder-hi caminar tranquil·lament.

    Avui m'esperava la cursa 10k. El canvi de recorregut m'ha fet caminar gairebé 5km des de l'hotel fins a l'Anella Mediterrània, tan bé que hauria anat que hagués començat al Serrallo, ho tenia a poc més de 5' caminant. Desplaçar-me en transport públic representava guanyar 15' minuts, però si tenim en compte que hi havia d'anar abans i que després els carrers quedaven tallats al trànsit i la tornada havia de ser a peu, he decidit fer el trajecte d'anada passejant tranquil·lament i fer el de tornada trotant suaument. Ben mirat he fet gairebé una mitja marató!!!

 Per tant, veient aquest panorama he decidit fer la primera meitat de la cursa gaudint-la al màxim i fer la segona meitat una mica més rapideta. Ho he encertat de ple perquè fer el final una mica sobrat de forces i anar avançant corredors a partir del km 5, sempre et dona una satisfacció molt gran. 346a posició de 823 per mi no està gens malament. Estic molt content.

   Ja m'he inscrit a la Cursa de l'oli de les Borges Blanques. Podré acolorir, si tot va bé, el dia 20 de gener la comarca de les Garrigues, avui però, ja he pintat la del Tarragonès.

5km.Cursa bressol de Catalunya.

 No tenia pas la intenció de fer aquesta cursa, però a mitja setmana la Carme em va trucar per si hi volia participar. Em vaig adonar que potser m'aniria bé per tal de veure com em trobaria amb el ritme que he pensat anar a la cursa de Tarragona de 10km de diumenge que ve. De tota manera, les reiterades previsions de pluja durant tot el cap de setmana em van fer dubtar fins al darrer moment si podria desplaçar-me a la capital del Ripollès. Quan m'he llevat he vist que no havia plogut, i tot i que el cel era força amenaçador, he passat a buscar la Carme a casa seva. Quan hem arribat a la magnífica plaça del monestir hem vist com sortien els valents que s'enfrontaven a la mitja marató. Nosaltres hem hagut d'esperar 15' abans no ha sonat el tret de sortida dels 5km. Mentre escalfàvem he vist els germans Arumí, i quan m'han dit que tenien intenció de baixar dels 25' els he desitjat molta sort perquè jo m'havia proposat anar a 5'30'', però com que he vist que la Carme em seguia molt còmodament, he decidit alleugerir el ritme a l'últim km i finalment ens ha sortit a 4'47'' amb una mitjana final de 5'20''. Havent acabat, un reconfortant brou calent i una hamburguesa de vedella ecològica ens ha ajudat a suportar l'ambient humit i fred que hem patit durant els poc més de 26' que hem corregut. Excel·lent organització. Tot plegat m'ha fet venir ganes de repetir l'experiència l'any que ve, sempre i quan ho pugui combinar amb el projecte que tinc d'anar completant totes les comarques de Catalunya.

Cursa del torró. Agramunt.

  La comarca de l'Urgell se m'ha resistit gairebé 6 mesos. Havia de fer la cursa de Tàrrega, però el virus que em va atacar fa mig any em va deixar fora de combat d'una manera fulminant. La recuperació ha estat molt lenta, i tot i que últimament fins i tot feia sèries per sota dels 5', temia enfrontar-me a una cursa, ni que fos de 5km com és la que he fet avui.
   Vam marxar ahir cap a la Fira del torró i la xocolata d'Agramunt amb els pares, la Maria i la Fosca. M'havia imaginat un seguit de paradetes al carrer, que també hi eren, però la sorpresa ha estat quan hem vist un recinte firal amb tots els ets i uts. Professionalitat, qualitat, amb xerrades informatives sobre el procés del torró i sobre les diferents possibilitats culinàries de la xocolata. Impressionant.
  Hem fet estada a Tàrrega, perquè l'hotel més proper al poble torronaire tenia les habitacions reservades des de feia una bona pila de mesos. No hi ha mal que per bé no vingui, perquè ens coneixem força bé la capital de l'Urgell, i vam fer un bon dinar al Celler de l'artista.
  No m'ha calgut matinar gaire, perquè la cursa ha començat a les 10h i per això he marxat de l'hotel a 3/4 de 9. A les 9 en punt he arribat al passeig del Sió i he pogut aparcar el cotxe a 50 metres de la sortida. Un veritable luxe.
  Quan he anat a buscar el dorsal no m'ha estat difícil trobar la Montse Sala, tècnica d'esports municipal, organitzadora de la cursa i exalumna meva de l'institut. Hem fet petar una estona la xerrada i quan he acabat els meus 5km l'he felicitada per megafonia. Organitzar una cursa, sempre és una gran feinada i crec que tothom ho hauria d'agrair més sovint.
   A les 10 en punt ha començat la cursa i la meva sorpresa ha estat quan m'he adonat que bona part es feia per camins de terra amb un recorregut realment bonic i no pas precisament ben pla, com també m'havia imaginat.  A mesura que anava corrent, i cap al km 3, he sabut que podia baixar dels 25'. Quan he arribat el cronòmetre dels organitzadors marcava 24'10''. Objectiu acomplert i me l'he premiat amb un bon entrepà de botifarra que m'ha fet pensar en el Córrer per córrer manlleuenc. Abans de tornar cap a Tàrrega m'he adonat que ja havien penjat les classificacions de la cursa i he tingut una altra sorpresa, en aquest cas no tan bona com la que vaig tenir ahir a la Fira: el temps "oficial" meu era de més de 25'. No hi he donat importància i he pensat que com que de lluny no m'hi veig prou bé, havia mirat malament el cronòmetre oficial de la cursa. Quan he arribat a casa he repassat els temps parcials, i el total del meu Garmin coincidia amb el rellotge de l'organització. Crec que potser qui ha escrit el meu temps a l'ordinador ha llegit malament el paper que li ha passat el controlador de meta, perquè es feia manualment. El més important és que tinc la sensació que la recuperació és ja un fet i que ja tinc una altra comarca a la butxaca. El mes que ve m'espera el Tarragonès.
 

Tot i la poca importància que té, les fotos que va fer l'organització a l'arribada, confirmen que vaig fer una mica menys del temps que indica la classificació oficial.

Comarca de l'Urgell feta:

Mitja marató de la Garrotxa. Cursa núm.200!!!

   Cursa "important" perquè representa la número 200 del meu historial iniciat el 2004. Hauria de consultar algun estudi antropològic per esbrinar per què els humans des de sempre hem donat valor simbòlic als números.

   En aquesta ocasió he gaudit de la companyia d'en Joan i d'en Moha, tot i que la manifestació que es feia a Barcelona per la llibertat dels presos polítics em va fer pensar que potser aniria a Olot sol. De tota manera si ve teníem  les cames  a la capital de la Garrotxa,  el cor sempre el vam tenir on tants milers de ciutadants s'estaven manifestant.

  M'hauria agradat que la Carme hagués vingut, de fet estava apuntada, però un encostipat molt fort la va privar d'afrontar uns sempre respectables 21k!

  A diferència d'Igualada, que vam córrer sempre amb pluja, diumenge vam poder gaudir d'un dia radiant, amb una temperatura molt agradable que, afegit al paisatge espectacular per on es desenvolupava la cursa, va convertir l'esdeveniment atlètic en un autèntic plaer. 

   Li vaig prometre a en Moha que l'acompanyaria, i aplicant el mètode Galloway ens vam anar menjant els km sense adonar-nos-en. Vam completar la cursa en poc més de 2h.

   L'obsequi del pernil per a tots els atletes que completessin els 21k sempre és celebrat per tothom!

Una altra cursa al currículum! La propera: Tàrrega. Aquesta em permetrà tenir una altra comarca al meu particular col·leccionable!