Quan ja em pensava que tenia acabat el repte de fer una cursa a cada comarca catalana es va crear la del Lluçanès. Si bé des del punt de vista geogràfic Sant Bartomeu hi pertany (hi havia fet curses en aquesta població de l'altiplà del Lluçanès), no és així des del punt de vista polític, perquè hi ha pobles que van decidir de continuar formant part de la comarca d'Osona. Per això vaig decidir apuntar-m'hi i no me'n penedeixo gens ni mica: paisatge espectacular, organització perfecta, ambient que en determinats punts em va recordar la gent del País Basc, i distància de 13 km que no em representava una preparació massa exigent.
Decideixo arribar una hora abans de la cursa i ho encerto de ple, trobo lloc per aparcar fàcilment, puc visitar amb calma el poble
anar a buscar el dorsal i prendre un cafetó ben calent al Casino. Quan falten 20 minuts per començar el trail, m'equipo i em faig la foto de rigor
M'he proposat acabar la cursa en 2h i mitja. Em col·loco al final de la colla, tal i com es veu al vídeo
Sempre trobo emocionant el moment de la sortida
Vaig fent tranquil·lament fins arribar a l'ermita de Sant Pere de Serrallonga
Em queda la part més dura de la prova: l'ascensió al Puigdon
el punt més alt del recorregut. M'he emocionat quan just abans de la pujada hi havia una banda d'instruments de vent i un passadís de gent animant els corredors.
Hem començat la baixada i carenejant pel collet de les Bruixes i el de L'oració.
No m'ha deixat indiferent la Roca de Pena
I molt, molt bonica l'arribada a la Plaça Major, plena de gent i aplaudint els corredors que anaven arribant, des del primer fins al darrer. He fet un temps d'1h 59'46", molt millor del que em pensava tot i haver quedat en la posició 112 de 124 arribats. M'enduré un bon record d'aquesta cursa i no és pas impossible que la repeteixi l'any que ve.
