dimecres, 31 de desembre del 2014

Sant Silvestre manlleuenca.


   Sant Silvestre especial. Em va agradar molt poder acompanyar en Josep Costa en la seva cursa número 1000. Abans de començar-la el president del Club Olímpic Manlleu, l'Eduard Arumí, li va fer lliurament d'una placa commemorativa d'aquesta fita només assolible per pocs escollits. Ambient com sempre molt festiu a la cursa i que malgrat el fred que feia es consolida com la Sant Silvestre clàssica entre les que se celebren a Osona i una de les més antigues a nivell de Catalunya. Com a novetat cal destacar l'ús del xip, i com a tradició el brindis a casa per acomiadar l'any 2014... I que sigui per molts anys.


divendres, 26 de desembre del 2014

ENTRE PONTS

   Cursa molt ben posada perquè et permet fer lloc als torrons que encara ens esperen en aquestes festes. En Toni, la Carme i l'Eudald em vénen a buscar a 2/4 de 10 i quan arribem ja veiem de seguida en Joan i en  Martí, que acaben de recollir el pitrall.  Nosaltres
ens afanyem a fer el mateix i ens retrobem al bar, tot seguint el ritual que es va repetint any rere any; així, ben calentonets i prenent el que ens ve bé, el temps s'escola ràpidament i ens dirigim al punt de sortida. Veiem en Josep Costa que està trotant i ho aprofitem per fer-nos les fotos preceptives.






   Tret de sortida i el jovent i en Joan de seguida marquen un ritme molt viu que fa  decidir-me des dels primers metres a deixar-los volar i amb la Carme fer la nostra cursa. Tampoc ens hem adormit perquè acabem els 5km en poc més de 25 minuts.





 Bona compayia, esport i a l'arribada una bona xocolata desfeta i coca...tot plegat és el que s'acosta més a la felicitat.


























diumenge, 16 de novembre del 2014

Cursa popular de Ripoll


   La Carme ens convida a córrer al seu poble. Jo m'hi apunto, però desisteixo de fer la mitja marató. Tot i les bones sensacions de la setmana passada al Córrer per córrer de Manlleu, no se li pot faltar el respecte als 21km i prefereixo participar en la cursa popular de 6km. En Joan té un compromís i se li fa molt complicat pujar a Ripoll. Arribo a la capital del Ripollès a 1/4 de 10 i la temperatura de només un grau positiu em fa dubtar de com ha de ser el meu equipament esportiu; però el sol magnífic que ens acarona amablement em fa decidir sortir amb dues capes de màniga curta i l'encerto de ple, perquè si bé mentre esperem la sortida no podem parar de moure'ns per combatre el fred, quan hem engegat se'm fa absolutament innecessari anar més abrigat. Aconseguim acabar els 6km en un temps de 31'12'', la qual cosa ens fa sentir més que satisfets, i amb el luxe d'haver anat acompanyats del magnífic paisatge tardoral que ens premien les muntanyes que envolten el bressol de Catalunya.



diumenge, 9 de novembre del 2014

Córrer per córrer

   Cursa especial en un dia especial: 9N!  Bona feina dels organitzadors que han aconseguit novament récord de participació. Potser els manlleuencs ja hi estem avesats, però realment el recorregut resseguint el camí vora de Ter és deliciós. Un bon esmorzar i la gratuitat de la prova en fan uns ingredients que n'asseguren l'èxit si el temps hi acompanya. De tota manera, el que té de bo, també genera el problema que una part massa considerable d'inscrits a l'hora de la veritat no s'hi presenten i genera un cert desconcert en els organitzadors. Malgrat tot, hem de considerar-la un clàssic de les curses osonenques i ja esperem la tradicional sant Silvestre, una de les més antigues del calendari esportiu d'aquesta data tan assenyalada.
   Abans d'arribar al pavelló he passat per davant de l'institut i he vist una bona cua de gent esperant poder votar...Estic orgullós de pertànyer a aquest poble que durant aquests darrers anys ha reivindicat sempre d'una manera tan civilitzada i democràtica una cosa tan elemental com és el dret a poder  decidir el seu futur, sigui quin sigui.
   Quan arribo ja veig en Joan i en Martí que ja han retirat els pitralls. Tot a punt per ser una mica més feliços.


  Només puc destacar que he tingut molt bones sensacions i que ja m'he recuperat de la inoblidable marató d'Amsterdam. He acabat els 10km en uns 51 minuts. Estic molt content.












diumenge, 19 d’octubre del 2014

MARATÓ D'AMSTERDAM


   Una altra vegada agraeixo haver descobert el córrer. En aquesta ocasió m'ha permès fer una escapada a Amsterdam. Ha estat un petit tast d'aquesta bonica ciutat, però la degustació ha estat intensa i exquisida.He quedat meravellat de la capital neerlandesa solcada pels canals, talment com si hagués observat la Bellesa reflectida en un mirall. He pogut aproximar-me al tarannà civilitzat de la seva gent, a una urbs que des del primer moment se'm va fer acollidora. Un munt de bicicletes amunt i avall em feien intuir una manera d'entendre la vida  que ja m'agradaria prou que se'ns encomanés a casa nostra. 


Tot això amanit amb la companyia impagable de la Carme, d'en Joan i d'en David, que han fet d'aquesta marató, que passava per llocs bellíssims, en una de les més maques que he viscut. 
    Dissabte al matí en Joan ens ve a passar a buscar a Manlleu. Havíem d'anar a l'aeroport de Girona. El vol va resultar molt agradable i quan vam arribar a Amsterdam, de dret cap a l'estadi olímpic a buscar el pitrall.






  També ho aprofitem per treure el cap la pista d'atletisme on es van celebrar les olimpíades l'any 1928 i on l'endemà començarem i acabarem la marató.

 Malgrat la gran concurrència de gent, una organització molt endreçada ens va permetre recollir-lo ràpidament i així poder visitar la fira del corredor amb molta tranquil·litat. Després vam decidir anar a peu fins l'hotel per tal de controlar el temps que trigaríem l'endemà a fer aquest recorregut, que també l'hauríem de fer caminant, perquè a les 15h teníem hora al museu Van Gogh. Pel camí ens aturem a dinar i ja constatem l'amabilitat neerlandesa amb la simpatia de la cambrera del restaurant. El camí que fem corresponen als 3km darrers de la marató que farem diumenge, 2 dels quals passen per un magnífic parc, ple de gent que gaudeix de la tranquil·litat d'aquest lloc i del bon temps que ens acompanya. 

    Ens instal·lem a l'hotel i de seguida sortim a visitar la ciutat. Decidim comprar un bitllet que ens permetrà recórrer la part antiga d'Amsterdam en un vaixell turístic que navega pels canals d'aquesta sorprenent ciutat. Com que podem baixar i pujar quan vulguem durant unes quantes hores, en Joan ens fa de guia i això ens permet esprémer al màxim el poc temps que tenim per fer de turistes, i podem gaudir de l'harmonia dels edificis del nucli antic de la ciutat, que de seguida la vaig trobar molt agradable per passejar-hi tranquil·lament. Vam passar pel mercat de les flors, la plaça Dam amb el palau reial,...i també vam visitar el barri Vermell, si bé però, com que havíem de matinar ens hi vam passejar massa d'hora i no vam poder observar les senyores que s'exhibeixen en els famosos aparadors que vam trobar tots buits...què hi farem. També va ser una sorpresa entrebancar-me amb la sala de concerts Concertgabouw, considerada una de les millors del món!!! No sé per què, però sempre l'havia situada a Viena!? 




   L'endemà la marató. En David i en Joan sortiran en un calaix abans que el de la Carme i el meu, òbviament són mooolt més ràpids i acabaran també molt més abans que nosaltres.

 Ens desitgem bona sort i després d'anar a corre-cuita a deixar la bossa al guarda-roba ens dirigim al calaix que ens toca enmig d'un ambient esportiu impressionant. Primer surten els corredors d'elit i encara trigarem uns 12' a sortir nosaltres.







 Comencem a menjar-nos quilòmetres i ja de seguida m'adono que em sento molt feixuc, per tant, ja des del km 10 decideixo que el més important serà gaudir de l'entorn espectacular que ens envolta i de l'ambient esportiu que es viu entre els corredors i la gent que contempla la cursa com si fos una festa, des del començament fins al final de la marató.







    La Carme podia haver anat molt més ràpid que jo, però també s'adona que paga la pena fer el 42km gaudint de la cursa tant com es pugui. La combinació de circuit urbà, amb els parcs, rius i canals, i la zona rural per on passem amb els típics molins fa que les 4h38' que hem invertit a completar la cursa, ens hagi passat per davant com un somni. Per acabar-ho d'adobar, l'arribada a l'estadi olímpic em fa posar els pèls de punta i l'emoció és vivíssima. Em sento tan afortunat de poder haver viscut aquesta experiència!.La precària salut d'un familiar meu m'ho podia haver impedit...


   Tornem caminant cap a l'hotel. Són 3 km que transcorren paral·lelament al circuit i veiem els últims corredors que han invertit més de 5 hores,  però amb el ulls plens d'il·lusió per haver completat la distància mítica. També veiem els participants de la mitja marató... Ens despistem una mica quan som molt a la vora de l'hotel i perdem 10' buscant-lo. Haurem d'afanyar-nos per anar a visitar el museu Van Gogh. Sort de la paciència infinita d'en David i d'en Joan, que han convertit la participació d'aquesta cursa en una pàgina inoblidable de la nostra petita història esportiva. La visió dels quadres del geni holandès ha estat la cirereta final d'un cap de setmana fantàstic.










  La Carme va publicar aquest article al 9Nou:


  

diumenge, 8 de juny del 2014

Cantonigròs


  Una altra participació en aquesta cursa que té com a marc les muntanyes del Cabrerès i amb unes vistes privilegiades sobre el Pirineu. De tota manera aquesta edició era especial perquè per a en Joan ha estat la seva cursa número 100!
    He sortit de casa amb 4 alumnes de l'institut i quan hem arribat a Cantoni de seguida hem vist en Joan, en David, en Costa i d'altres corredors coneguts i fidels a aquesta cursa.



  
 La temperatura elevada feia preveure que seria una mica més dur que en d'altres edicions, però com a contrapartida s'ha pogut recuperar el corriol inicial, que és realment preciós.



   Tots hem acabat la cursa molt satisfets, però jo amb una mica de mal gust  de boca perquè quan podia haver gaudit realment de la cursa en els 3 darrers km, que per cert són tots de cara avall, m'ha aparegut el flat, que no m'ha abandonat fins al final...Què hi farem! 
   Ara hauré de veure quina cursa puc fer. En Costa m'ha parlat d'una cursa nocturna que es farà al juliol a Roda, potser m'hi apunto i l'acompanyaré.
  



dimarts, 27 de maig del 2014

La parcel·lària. Sant Esteve d'en Bas


   Dissabte m'arribo a l'alberg Vall d'en Bas a recollir pitralls i obsequis, així tots podrem anar més tranquils a la cursa de diumenge. El paisatge primaveral és magnífic i em fa imaginar una cursa molt vistosa.

   Els organitzadors ens obsequien en la seva primera edició amb una motxilla molt maca:

   En Lluís, que farà la cursa de 10km com en Costa, em passa a buscar a casa, i quan arriba la Carme anem cap a sant Esteve. El trajecte pel  túnel de Bracons només és de 20 minuts! Quan arribem, ens esperem una mica i de seguida arriba en Joan i després en Gerard. El dia es presenta molt adequat per córrer sense patir calor, la temperatura és fresqueta i està ennuvolat. Primer surten a les 9 els de la distància més curta i a les 9.15' els qui participarem en la mitja marató. 

  El recorregut és força planer i participar en un lloc per primera vegada sempre 
 té un valor afegit.



     Practico el sistema Galloway que em dóna com sempre molta seguretat i tranquil·litat a l'hora d'afrontar mitges maratons i maratons. Amb la Carme ens anem menjant progressivament els km mentre gaudim del paisatge que ens envolta. A l'arribada veiem en Joan i en Gerard, que ha fet marca personal, que ens esperen. Mentre gaudim d'un bon esmorzar, comentem la cursa i ja planegem nous i engrescadors projectes.