10km de Roda.

   Porto dues setmanes seguides participant en curses, la setmana passada a Olot i avui diumenge a Roda, on també faré els 10km. Ara  potser pararé fins al Córrer per córrer per tal d'intentar de fer net d'una petita molèstia que tinc a la cama dreta. M'agradaria poder fer la mitja de Ripoll, però si persisteix el dolor ja estaré prou content de fer la cursa de 6km que fan paral·lelament als 21km.

   Hi ha un bon ambient esportiu. El dia és assolellat i fresquet; les condicions meteorològiques són òptimes per practicar i gaudir del nostre esport. 

    Havia quedat amb en Joan a 3/4 de 10, però quan arribo veig l'Elisabet i en Josep Maria que també faran la mitja marató. També hi trobo en Costa que en tres setmanes ha fet 3 curses ! Espero amb molta il·lusió que pugui aconseguir haver-ne participat en 1000!!! També hi ha en Jordi Prat, que m'explica que la setmana que ve anirà a fer la marató nocturna de Bilbao. Una de les coses maques que té l'atletisme és precisament que et convida a conèixer i a estar en llocs que sense l'excusa esportiva no hi aniries.

   Abans de començar m'he proposat fer uns 53 minuts, però he fet els últims 5km més rapidets que els primers i acabo la cursa en poc més de 51 minuts. 

   La pròxima competició crec que serà la manlleuenca i, si em trobo bé, una setmana després faré la mitja de Ripoll.

   

XXXI CURSA CIUTAT D'OLOT

   En Josep Costa em diu si em fa gràcia anar a Olot i no m'hi penso pas dues vegades. Tot i que m'agradaria fer la mitja marató de la capital de la Garrotxa algun dia, aprofito l'ocasió per afegir una nova localitat en l'historial de les meves curses. Arribem d'hora i tranquil·lament anem a recollir el pitrall i la bossa del corredor. Anem veient corredors coneguts i ens comenten que és una cursa molt planera, però a partir del 3r km de seguida ens adonem que no és pas del tot cert, perquè Déu n'hi do dels tobogans que anem trobant. Ara bé, la combinació de recorregut urbà i els bonics parcs per on passem em deixen molt satisfet, i més quan sense pensar-m'ho entrem a la pista d'atletisme, una obra arquitectònica bellíssima que va tenir un premi FAD l'any 2002 i que està perfectament integrada en l'entorn natural.

   Si bé és cert que hi anava amb una mica de por perquè encara tenia alguna molèstia després de la Matagalls-Montserrat, i que em va fer desistir de participar la setmana passada a la cursa del meu poble: Sant Hipòlit de Voltregà, la realitat és que finalment  l'he feta amb molta comoditat i he creuat la línia d'arribada després de 50'07''realment agradables.

Classificacions