 |
14a participació a una de les curses que hi tinc més estima, per l'ambient espectacular que s'hi respira només comparable amb la gran Behobia basca i per les persones amb qui tants anys he pogut compartir els 21km. Només desitjo poder tenir salut per poder-la repetir tantes vegades com em sigui possible.
Amb en Joan decidim marxar d'hora perquè els gairebé 8000 inscrits en les diferents proves ens fa pensar que potser trobarem problemes d'aparcament, però ens adonem que l'Albert encara ha matinat més i ha pogut deixar el cotxe més a la vora del punt de sortida que nosaltres. De tota manera encara tenim temps sobrer per anar a fer un cafetó i fer la xerrada amb la sempre agradable companyia d'en Joan i de fer-nos la foto de rigor abans de començar la cursa.
M'he proposat, com sempre, gaudir al màxim d'aquesta competició vallesana i anar a la velocitat que el cos em demani per no patir excessivament i poder acabar-la en condicions per poder fer d'avi la setmana que ve i cuidar els pares només arribar a casa. Em col·loco darrere les llebres de les 2h, però veig de seguida que no m'hi sentiré còmode i segueixo anant al meu ritme, que serà molt regular durant tota la cursa tal i com vaig constatar amb la gràfica que ens ha ofert el web de l'organització :
Vaig adonar-me que arribava prou bé de forces a la Garriga:
.JPG)
però que si no volia patir, encara em quedava la meitat de la cursa, no calia arriscar-me a augmentar el ritme fins al km 17. Malauradament em va venir flat i no em va desaparèixer fins ben bé al km 18. De fet, m'és igual, tampoc pagava la pena esgarrapar potser un minut al temps real final de 2h2´39".
Vaig dedicar la cursa a en Santi, el veí tan estimat que ens va deixar ahir. Sempre s'interessava per les curses que jo feia. El trobaré a faltar molt.
Més que satisfets vam tornar cap a casa. Ja falten menys mitges per assolir el repte d'acabar-ne 50 com a mínim. Montornès m'espera al mes d'abril.
