diumenge, 17 de novembre del 2019

Cursa comte Guifré. Ripoll


Resultat d'imatges de mitja marato de ripoll 2019

   Una altra trobada Concurre en un matí glaçat a Ripoll. En Joan ha fet la seva 200a cursa participant en la mitja marató, mentre que la resta del grup hem estrenat la primera edició dels 10k. Enguany, els amants de l'atletisme de fons podien triar 3 distàncies: 5k, 10k i 21k. Bona pensada dels organitzadors que han vist incrementada la participació respecte l'any passat en més de 150 corredors.


 Ambient esportiu molt càlid, que contrastava amb el  grau negatiu que ens ha acompanyat durant tota la cursa, en un moment de la qual, el Taga ens ha deixat veure el seu cim nevat, mentre que els arbres pintats de tardor embolcallaven tot el recorregut amb tota la gamma de colors propis d'aquesta estació. Un veritable regal per als sentits que culminava amb l'arribada magnífica davant la impressionant portalada romànica del monestir de la capital del Ripollès.


   Malgrat que no m'han desaparegut les molèsties plantars, com que tampoc han anat a més, i diumenge passat vaig tenir bones sensacions al Córrer per córrer manlleuenc, avui tenia la intenció d'intentar millorar el temps que vaig fer fa set dies (53'45''). Feia molts anys que no em venia de gust preocupar-me pel cronòmetre, per això vaig programar el meu Garmin perquè m'avisés quan no anés al ritme entre 5' i 5'10''. Sabia que si aconseguia córrer dintre d'aquest marge, assoliria el meu propòsit. I així ha estat. M'he sentit molt còmode anant a un ritme de 5'05''-5'07'' i he creuat la línia d'arribada en poc més de 51' segons la classificació oficial, tot i que el meu cronòmetre em marcava 50'35''. De tota manera l'objectiu ha estat aconseguit.
   Mirarem de fer una altra trobada Concurre a finals de gener. De tota manera, jo abans tinc la intenció de participar en la cursa solidària per la marató de TV3 de desembre, dedicada a les malalties minoritàries, i també fer la sant Silvestre manlleuenca, que sempre és una bona manera d'acomiadar l'any.

diumenge, 10 de novembre del 2019

Córrer per córrer. Manlleu


Resultat d'imatges de córrer per córrer 2019

  Primer de tot cal felicitar la junta de l'Olímpic Manlleu per la feinada d'organització de la cursa. Mentre baixava cap al pavelló, en Josep Costa, que va presidir durant molts anys el club, manifestava el desig que es pogués continuar celebrant-la. Estan quedant poquíssimes curses que puguin presumir de ser veritablement populars, és a dir gratuïtes, i sense renunciar però, en absolut, del rigor i les exigències que aquests temps ens tenen acostumats als corredors, com pot ser per exemple saber els minuts que has fet gairebé immediatament després de la cursa i a través del web del club. Ah! I tampoc hi ha faltat la clàssica botifarrada que premia tots els corredors després de la satisfacció d'haver completat els 10km d'un recorregut preciós i força exigent pel camí Vora Ter fins al Pla de l'aire on hem pogut adornar-nos com  el Pirineu i el massís del Montseny ens contemplaven ja  ben emblanquinats. I com diu la dita, Montseny florit, fred a la Plana de Vic, la fresqueta que ens ha fet, encara ens ha convidat més a fer un bon pa amb tomàquet amb l'embotit tan nostrat!

Abans de sortir ens hem fet una foto amb uns quants dels atletes de l'institut Antoni Pous, amb la samarreta  que representa el projecte esportiu que dirigeix en Joan d'una manera tan engrescadora.




foto de Joan Mitjavila.

   El fantasma de la fascitis plantar m'ha perseguit durant tota la cursa. No em vaig decidir de participar-hi ben bé fins a l'últim moment. Divendres vaig fer 5km suaus, i si bé les molèsties no em van desparèixer, tampoc em van augmentar, i això em va fer decidir finalment de fer-la. Haig de reconèixer que en tenia moltes ganes, però em prendré una altra setmana de descans actiu, i faré el·líptica i bicicleta altra volta fins divendres, que tornaré a fer un rodatge curt, i així decidir si vaig als 10K de Ripoll de diumenge que ve. Si no em desapareixen aquests primers símptomes hauré de fer una visita al fisioterapeuta.
   De tota manera, he gaudit molt de l'ambient esportiu que he viscut, dels espais per on hem passat perquè són els que més sovint utilitzo per entrenar, tot i que cada vegada m'agrada més anar cap a les muntanyes que envolten sant Hipòlit de Voltregà. El passeig del Ter, ara a la tardor, mostrava un aspecte magnífic, amb una orgia de colors al costat de la remor del riu, que fan de la cursa una experiència impagable.
   Estic molt content dels meus 54 modestos minuts que he emprat per completar la cursa i desitjo recuperar-me aviat per poder continuar fent una de les activitats que més m'agraden: córrer.