Sant Silvestre manlleuenca

   Una altra volta ens retrobem amb la possibilitat de gaudir d'una cursa popular en majúscules:la sant Silvestre de Manlleu. Hauríem d'agrair els esforços dels organitzadors per anar millorant aquest esdeveniment esportiu. La incorporació del xip i l'enviament per sms del temps real dels atletes immediatament després d'acabar la cursa ho agraeix tothom.I si afegim la gratuïtat de les inscripcions, ja no podem demanar res més.  Les anormals altes temperatures per les dates han permès que hi hagi una alta participació, però alhora ens fa arrufar el nas perquè cada vegada trobem més indicis del canvi climàtic que pateix el nostre planeta. Malgrat tot, els més de 700 atletes que hi vam participar ens ho vam passar d'allò més bé practicant l'esport que més ens agrada, i acomiadar l'any així sempre em fa profundament feliç, i més encara si es pot  compartir, en aquesta ocasió amb els amics de Ripoll.

   Ho vam arrodonir brindant a casa i menjant coca i torrons, tot desitjant que puguem tornar-hi l'any que ve!

Classificacions

Sant Silvestre de Calldetenes

   Com que no va vaig poder anar a Roda vaig decidir seguir la crida que fa el cartell i anar a cremar els torrons l'endemà a Calldetenes! 2a edició d'aquesta cursa i tot i que de moment la participació no és massa nombrosa, sí que va gaudir de la presència de destacats atletes;al web de l'ajuntament se'ns informava del següent: entre aquests atletes especialistes del món del córrer hi ha l’osonenc Francesc Freixer (Campió del món de Duatló de Muntanya), Iñaki Baldellou (1r classificat a la Copa del Rei de Triatló), Ricard Fernández (nou vegades Campió d’Espanya en diferents modalitats i categories), Iván Limia (Campió del Món de duatló del grup d’edat de 35 a 39 anys), Omar Es Salmouny (3r en el Campionat d’Espanya Júnior de 3.000 metres obstacles), Bàrbara Ramon (3ra de Catalunya de 3.000 metres llisos de pista coberta), Núria Peix (6a d’Espanya sub-23 de Triatló Esprint i Olímpic), Pep Sansa (sots-campió d’Espanya per Autonomies de Cros amb l’equip de Catalunya) i Jordi Comas (1r de l’estat en la Marató de Donostia).

   En Joan i en Martí, fent gala de la seva incondicional amabilitat, ja m'havien retirat el pitrall i ens vam fer la foto inicial com és preceptiu en totes les curses.

o

   El matí se'ns presenta fred, però amb un sol radiant! Comencem a córrer i els Mitjavila desapareixen de seguida de la meva vista! Ni pensar d'intentar seguir-los! Fins i tot m'adono que els torrons em pesen massa durant els 2 primers km, però quan agafo el ritme adequat i com que fem dues voltes i em permet conèixer els desnivells, gaudeixo molt més de la segona meitat de la cursa que de la primera. Arribo a la meta amb poc més de 23' molt satisfet i amb la il·lusió de fer la sant Silvestre de Manlleu! 

   Nivell altíssim ofert pels bons atletes i que espero que això pugui continuar així, perquè esdevé un bon reclam per a properes edicions, la bona organització s'ho mereix;  però aquest fet no va impedir que es respirés en tot moment  un fort regust de cursa popular. Cadascú al seu ritme, que és tal i com ha de ser en aquests tipus d'esdeveniment esportiu.

Cursa solidària marató TV3

   

Matí fred i boirós a Manlleu, però ple de calidesa per la bona companyia que he tingut i per haver corregut per una causa solidària. A veure si puc participar per sant Esteve a Roda, i després m'agradaria acomiadar una altra vegada l'any a la sant Silvestre de casa!

Mitja marató de Mataró

   En Joan es proposa arribar a la fita de 50 mitges realitzades després d'haver aconseguit haver finalitzat ja 10 maratons. M'apunto a la de Mataró i també s'hi afegeix en Moha.  Arribem a la capital del Maresme a les 9 i l'organització ens ofereix als corredors el bus que ens porta molt a la vora del lloc de sortida, bona manera d'evitar problemes d'aparcament. De tota manera l'altíssima participació provoca una mica d'embolic a l'hora de trobar el número de pitrall que ens han adjudicat, i això fa que haguem de córrer per poder ser puntuals a la sortida. En Joan farà la cursa al seu ritme i jo em proposo acompanyar en Moha,

  M'adono de seguida, cap al km 5, que el meu company no podrà seguir el ritme que havia manifestat voler assolir  abans del tret de sortida, i que era el de baixar una mica de les 2 hores, però com molt bé ens va confessar, no anava gaire ben preparat i a una mitja no se li pot faltar el respecte. Així, al km 8 aproximadament en Moha em diu que ha d'anar al lavabo i que faci la meva. Per tant, jo vaig fent Galloway i quan arribo al km 15 veig la senyalització del 19 que apunta cap a un pujada amb un pendent considerable, per aixó durant 4km deixo de fer les pauses corresponents perquè m'adono que prou que les hauré de fer en els 2mil metres finals de la cursa. L'acabo molt content amb un temps de 1h53'34'' i amb moltes ganes de fer la cursa solidària de Manlleu de la setmana que ve.

En Joan, amb la seva infinita paciència, ens ha esperat i emprenem el camí de tornada cap a casa tot comentant anècdotes d'una cursa que ha arreplegat al voltant de les 3 mil ànimes!!!

Mitja marató de Ripoll.

  El dia ens acompanya. Un sol radiant fa que ens permeti gaudir del magnífic paisatge de tardor que ens envoltarà durant tots els 21km que farem. En Joan em passa a buscar i quan arribem a Ripoll esperem que la Carme ens porti els pitralls que ha anat a recollir. Ens dirigim a la sortida i en Moha ja ens espera!

En Joan farà la seva, el seu ritme és massa fort perquè el puguem seguir. En Moha vol compartir amb la Carme i amb mi la cursa tot fent el mètode Galloway que tantes satisfaccions m'ha donat. Ja patim prou per la salut de la família, pel futur dels fills, a la feina...per què hem de patir fent l'esport que tant ens agrada? L'esforç i la preparació hi són, sense els quals seria impossible acabar 21km, però  poder-los córrer sense esgotament i dolor  dóna una sensació de felicitat impagable.

 Abans de començar ens fem una foto d'una bona representació d'olímpics:

   Anem fent quilòmetres i tot ens fa pensar que baixarem fàcilment de les 2hores,

 però al km 17 m'adono que en Moha té problemes i alentim el ritme perquè puguem acabar junts. L'arribada a la plaça del monestir és preciosa:

Les 2 hores i poc més que hem trigat a fer la mitja marató ens engresca a pensar en nous projectes.

   En Joan ens premia a casa de la Carme i d'en Toni, que ha tingut la gentilesa de portar-nos l'abrigall a la meta, amb un tastet del seu exclusiu whisky! Què més podem demanar a la vida?

Córrer per córrer.

   Tornem a ser al Córrer per córrer. Una cursa que es va consolidant com a popular per excel·lència: gratuïta i amb un bon esmorzar al final de tot. El recorregut m'encanta...quantes vegades l'he fet i el faré entrenant?... Ens trobem amb una bona representació de l'institut, entre participants i organitzadors, per cert. aquests darrers amb una eficiència i capacitat d'organització fantàstica.

  De tota manera, cal dir que és evident que hem de deixar pas al jovent, en Martí és el que ha fet més bon temps de tots nosaltres.

   El temps meteorològic ha afavorit els atletes, la boira ha estabilitzat la temperatura al voltant dels 10 graus i quan hem arribat el sol ens ha recompensat l'esforç amb la seva reconfortant presència.

   Diumenge que ve cap a Ripoll a fer la mitja!

Vídeo de la sortida

EL PONT DE VILOMARA.

 En Gerard ens anima a fer una cursa de ¨camp¨i no m'hi penso pas dues vegades. En Costa me n'havia  parlar molt bé i el bon temps que ens acompanya ens la farà gaudir moltíssim . Arribo al poble al voltant de les 10 i aviat ja em trobo amb en Gerard i després amb en Joan.

 Havent recollit els pitralls ens anem a canviar i comentem el desnivell que hi ha cap al km 6:

Ja fa temps que no m'amoïna gens ni mica haver de caminar si convé i així ho he fet. El recorregut ha estat molt variat: asfalt, corriols, camins de muntanya...

I l'arribada sempre m'emociona,després d'haver corregut uns 53minuts  enmig d'un ambient esportiu molt bonic. 

   Quan acabem i anem cap als cotxes escoltem amb escepticisme el comentari d'una noia que afirma haver portat una mitjana de 3'30'' per quilòmetre...En Gerard ens ho ha confirmat a la tarda quan ha mirat les classificacions i la sorpresa ha estat majúscula quan ens ha dit que la segona noia classificada era la Núria Picas. Llàstima que no ens n'hem adonat. De tota manera això confirma el nivell que hi ha hagut en aquesta cursa, que esdevé un bon entrenament per als atletes d'elit i una gran satisfacció per als populars de poder-la fer.

   

   

Vídeo promocional de la cursa

Marató per relleus. Manlleu

  Recuperem  una modalitat de cursa que feia ja força temps que no fèiem: els relleus. La Carme, en Ferran, en Gerard i jo formem un equip que aspira a passar-s'ho tan bé com sigui possible, col·laborar amb l'hospital de sant Joan de Déu, i gaudir de l'impressionant ambient que es vivia a la plaça, ja que molt encertadament es va fer coincidir amb la Festa de l'Esport. Cadascú haurà de fer al seu ritme els 10,5 km per tal de completar entre tots la distància mítica de la marató.

   Vam gaudir d'una excel·lent organització i de la possibilitat de seguir en temps real el desenvolupament de la cursa, això em va fer fer pensar en la complexitat que devia representar quan fa temps també s'havia fet la marató per relleus a Manlleu i no existia encara el xip actual.

     Vaig fer el primer relleu i reconec que la segona volta se'm fer un xic feixuga, però l'arribada a la plaça sempre és emocionant i sempre et fa dir que paga la pena tot l'esforç que hi hagis posat.

  Després d'haver acabat el meu relleu vaig anar a buscar la Maria, i vam tenir temps d'anar comentant tots plegats com s'anava desenvolupant la marató, enmig de la joia (i també del sofriment) que sentim quan practiquem el nostre esport. Crec que és una manera de demostrar la voluntat tossuda que tenim els atletes de donar sentit una mica a la vida, d'aquesta manera tan peculiar i a vegades poc compresa, tot i que cada vegada som més els qui ens calcem les vambes i sortim a córrer.

   Els organitzadors, satisfets de l'èxit aconseguit, ja estan pensant en les millores que es poden fer de cara a la marató per relleus del 2016!

27a cursa castell de Montesquiu.

  A vegades necessitem una petita empenteta per fer les coses. Efectivament, no hauria pas participat  a la cursa de Montesquiu si en Joan no hagués penjat un whatsapp al grup que tenim de corredors, en què ens informava que s'havia inscrit a la cursa. Després de consultar-ho al coixí, l'endemà mateix m'hi apunto, tot i ser conscient que, malgrat no haver deixat de fer exercici durant l'estiu, potser no portava prou quilòmetres a les cames per fer-la amb comoditat. Recordava la pujada imponent del començament i una altra cap al km 7, però els tobogans són continus i reconec que se m'ha fet dura; de tota manera no he tingut cap mania, i quan he vist que havia de patir excessivament he caminat sempre que ho cregut convenient. Ah! Després de la pluja d'aquests dies, el bosc estava magnífic i poder córrer entremig de la bellesa del recorregut, ja ha pagat la pena!
He trigat 1h i 7`a fer els gairebé 12km. Un bon començament de temporada, que ens hem premiat amb un esmorzar a l'arribada mentre anàvem comentant la cursa. La propera, si no surt cap entrebanc, serà la marató per relleus de Manlleu.

Cursa Festa Major de Manlleu

   Hi ha curses que t'agraden perquè et permeten visitar indrets nous, d'altres perquè et proposes un repte que vols superar,també les que gaudeixes compartint-les amb els amics, i d'altres que et van marcant el pas del temps, com una mena de versió esportiva dels canvis d'estació i de la transformació  de la natura que vas observant dia a dia i lentament; la de la Festa Major de la nostra vila és una d'aquestes del darrer grup, com també ho és la sant Silvestre manlleuenca.

 El pronòstics del temps feien témer possibles pluges, però finalment la bonança ens ha acompanyat i ha esdevingut altra volta una festa esportiva. Només desitjo que tots els qui són davant de l'Olímpic Manlleu continuïn tenint aquestes ganes d'oferir a qui ens agrada córrer l'oportunitat de participar-hi durant molts anys. 

Tot i el constipat que tinc, he fet uns 24'. Mira't...estic més que content. 

Cantonigròs

  Cursa clàssica dins el meu calendari. Sempre que he pogut hi he participat. Enguany la calor s'ha fet notar, però m'ho he agafat molt bé i he tornat a gaudir-ne moltíssim. Segurament no en faré cap més cap més fins la del 15 d'agost a Manlleu.